Dotze raons per a creure en l’Uni (73-61)

S’ha fet esperar, alguns pensaven que, a aquestes alçades de la pel·lícula, ja no arribaria, però per fi, gràcies a Déu, la nit que tots els seguidors de l’Spar Girona somiaven, es va viure ahir a Fontajau. Ja gairebé no ens en recordàvem d’aquests èpics partits entre setmana. D’aquestes batalles on les gironines s’agafen a la màgia d’un pavelló que, en més de 30 anys, ja sap de què va això de l’èpica esportiva. Desaprofitada la Copa per la via ràpida, sense opcions a les semifinals de l’Eurocup, i havent suportat una temporada on, com deia dimarts Roberto Íñiguez, l’equip ha passat «de tot», de cop les coses tornen al seu lloc. I amb una brillant actuació coral, edificada en una segona part de manual a pesar de l’escandalós arbitratge que l’Uni va haver de tornar a suportar, les gironines tenen arguments per a creure-hi. Dotze punts, qui sap si molts o pocs, però en tot cas, un crèdit suficient per presentar candidatura, i molt seriosa, a la final.

La segona part de les gironines és allò que el seu entrenador feia temps que somiava veure. Un equip que, a partir d’una defensa espectacular, va anar fent petit un Perfumerías que al segon quart havia arribat a dominar de 13 (23-36). El 32-13 de la segona part ho revela gairebé tot i qui sap si amb una mica de fortuna la renda no hauria acabat sent superior.

Íñiguez havia dit a la prèvia que per competir contra l’Avenida, per plantar-los cara, calia fer un pas endavant en atac. I això que sembla tant fàcil de paraula, que les gironines han buscat tot l’any, ho van trobar en un primer quart frenètic. Un triple de Vilaró donava avantatge a les visitants (23-26) al final d’uns primers deu minuts que havien sigut també una batalla entre Lauren Nicholson (9 punts, 3/4 triples) i Leo Rodríguez (10). Quan l’Uni va perdre l’encert, l’Avenida ho va aprofitar a l’inici del segon quart amb un 0-10 de parcial liderat per dos triples de Delaere que van donar 13 perillosos punts de coixí a les castellanes (23-36). Un triple de López i les cistelles de Bertsch, Tolo i Ygueravide van donar aire a les locals (34-38, a 4.10 pel descans), amb la grada empenyent de valent i cada cop més amb la mosca al nas pel criteri dels àrbitres. Ygueravide de tres va deixar el partit gairebé igualat (37-40) i Magarity culimava gairebé la remuntada (39-40) abans del descans. Llàstima, però, que les visitants van aprofitar algunes errors de l’Uni per marxar als vestidors set punts per davant (41-48).

El que s’havia perdut al final del segon quart es va recuperar a l’inici del tercer, amb un 8-0 en tres minuts mal comptats (49-48) que tornava encendre Fontajau i posava les gironines per davant després de molta estona. La defensa local mossegava de valent i l’Avenida no hi trobava resposta. Dos tirs lliures de Tolo posaven el 51-48 i un 10-0 de parcial tot i que pels àrbitres xiular faltes a favor de l’Uni era pecat. A 3.19 l’Avenida encara no havia anotat i Tolo, amb dos tirs lliures, posava el 53-48. El partit era de cine. Les visitants no es van estrenar fins una acció de Prince, a dos minuts del final. El parcial es va resoldre quatre amunt (57-53).

Un 2+1 de Bertsch va obrir els últims deu minuts (60-53) i la cosa cada cop pintava millor. Labuckiene ampliava el marge amb dos tirs lliures per una falta antiesportiva com una catedral que els del xiulet també es van empassar (62-53). Mendy, amb un triple, donava la màxima de +10 (67-57). I Nicholson, també de tres feia el 70-59 abans d’una antiesportiva com una catedral que tampoc van voler veure com a tal.

Els últims dos minuts es van jugar amb menys il·luminació de l’habitual perquè una fase va caure. Però l’Uni seguia encès. Magarity feia el 72-61 i amb el públic dret, Tolo convertia un tir lliure (73-61) per donar 12 punts a defensar diumenge a Wurzburg.