Les llàgrimes dels jugadors del Saragossa dissabte passat després del gol a l'últim minut de Diamanka pel Numància i que va donar l'accés a la final als sorians van recordar a més d'un aficionat del Girona les de Granell, Lejeune, Cifuentes o Eloi Amagat després dels disgustos soferts el 2015 i el 2016. La impotència de veure com tot l'esforç de la temporada se n'anava a n'orris per culpa d'un gol al darrer sospir fa mal i més després de 42 jornades de Lliga regular. És el que té el play-off, que és un cara o creu, de vegades injust i que a La Romareda va permetre somriure el Numància i va fer plorar i molt el Saragossa. A l'altra elimninatòria no hi va haver color. Bé, de fet, sí, però només un: el lila del Valladolid, que va passar per sobre de l'Sporting amb un 3-1 al José Zorrilla i un 1-2 diumenge passat a El Molinón. Tot plegat ha dibuixat una final Numància-Valladolid, dos equips de Castella-Lleó que lluiten a partir d'aquest vespre per tornar a una categoria en què no competeixen des dels cursos 2008-09 i 2013-14, respectivament.
Serà un play-off sense la participació d'equips gironins però sí que amb una bona colla de vells coneguts del futbol de la demarcació. El Valladolid és el que més representació de futbolistes que han jugat a Girona té. Sense anar més lluny, Isaac Becerra, Kiko Olivas i Jaime Mata, protagonistes destacats dels últims anys del Girona a Segona A. Sense cap mena de dubte Mata, ha estat l'home de l'any a Segona A. Amb 34 gols, el madrileny no para de trencar rècords i ha igualat Baltazar (Celta, 1986-87) com el segon millor golejador de tota la història de la categoria de plata. Per davant només hi té l'inabastable Ricardo Alós (Sporting, 1956-57) amb 46. Pugi o no amb el Valladolid, Mata jugarà a Primera sí o sí el curs que ve perquè acaba contracte i ho té fet de fa setmanes amb el Getafe. Kiko Olivas ha estat indiscutible a l'eix mentre que Becerra s'ha passat la temporada a l'ombra de Jordi Masip, un altre home amb passat a les comarques. I és que el porter sabadellenc va formar part de la plantilla del Vilajuïga a Tercera Divisió el curs 2008-09. Al cos tècnic del Valladolid també hi ha passat gironí amb la presència de Diego Ribera. El valencià, segon entrenador de Sergio González, va defensar les samarretes del Figueres (1996-97) i del Girona (2003-04) a Segona B.
Al Numància, que teòricament té l'etiqueta de menys favorit, també hi ha fins a tres jugadors que han passat per les comarques gironines. Per Montilivi fa poc més d'un any hi era Saúl García (2016). Ser-hi, hi era, però de jugar ben poc, cosa que va fer que demanés al seu club, el Deportivo de la Corunya, cancel·lar la seva cessió i anar-se'n al Mallorca. Aquest mercat d'hivern ha aterrat a Sòria, on s'ha guanyat la titularitat. Dani Nieto és l'altre exjugador del Girona (2011-12) que milita al Numància. El balear, amb molta qualitat però intermitent i irregular, va arribar a Sòria el gener del 2017 amb un contracte per a dues temporades i mitja. Un dels homes més importants del Numància és el polivalent Alberto Escassi. L'exjugador del Llagostera (2015-16) és indiscutible a l'eix de la defensa en la seva tercera temporada a Los Pajaritos.
