Fernando San Emeterio es retira amb 37 anys després d’haver jugat els últims sis al València, on també es va posar l’afició a la butxaca, com havia fet abans a Valladolid, a Girona i a Vitòria. S’escrivia ahir sobre les seves 20 temporades a l’ACB , que l’han convertit en un dels jugadors més emblemàtics del bàsquet espanyol, o de les cinc medalles que va aconseguir amb la selecció entre 2010 i 2017, incloent la plata olímpica a Londres 2012. Fites històriques, certament, les d’aquell jove que s’havia format al Fórum de Valladolid i que el 2006 aterrava a Fontajau per unir-se al faraònic projecte Akasvayu. Al costat de Pesic, i de Marc Gasol.

A Girona, però, si per alguna cosa es recorda San Emeterio és per la gloriosa nit del 14 de febrer de 2007. El dia que Svetislav Pesic li va voler «congelar» el braç i el canell vista l’exhibició que San Emeterio havia fet a Fontajau en un partit de FIBA Cup contra el Dijon. 39 punts, 10 triples seguits convertits, i un 10/11 final des de 6’75 que va contribuir a l’espectacular triomf dels gironins (117-83) en la màxima anotació històrica mai assolida per l’equip. Aquell Akasvayu va acabar guanyant la FIBA Cup a Fontajau, però Pesic va marxar i la temporada següent, amb Pedro Martínez, els problemes econòmics no van trigar a arribar i el club es va acabar enfondrant. Per Sant Jaume en farà ja 13 anys.

«És d’aquells dies que sembla que algú dirigeix la pilota, que tot t’entra», va dir San Emeterio al final d’aquell partit. L’estadística feia goig: 2/2 de 2 punts, 10/11 triples, 5/5 tirs lliures, 5 rebots i 4 assistències. «L’últim triple l’he tirat perquè s’acabava el temps i no volia que l’equip perdés l’oportunitat d’anotar, sinó acabo amb 10 de 10», va afegir. Pesic va tirar d’ironia als vestidors: «hem tallat el braç d’en Fernando i l’hem congelat fins el proper partit». El tècnic va lamentar no haver-lo substituït quan duia el 10/10 per evitar l’esmena a l’estadística.