El Sarrià començarà la seva tercera aventura seguida a la Divisió d’Honor Plata el 26 de setembre, rebent el Sant Quirze, un acabat d’ascendir, al seu pavelló, i conclourà la primera fase el 27 de febrer, rebent també el Ciudad Real. Com l’any passat, la categoria s’ha dividit en dos grups de 10 equips: els cinc primers, faran fase d’ascens; els cinc últims, faran fase de permanència. La part negativa és que el Sarrià ha quedat enquadrat al grup dels equips andalusos, un fet complicat d’entendre perquè econòmicament suposarà un problema addicional, com explica el vicepresident del club, Jordi Paretas: «Desconeixem quin criteri han seguit, però ens ha tocat ballar amb la més lletja. Vull deixar clar que no em refereixo a la potència dels rivals, sinó a la càrrega econòmica i a les menys combinacions que tindrem per viatjar que, per exemple, si ho féssim al País Basc, Burgos o Sòria, els rivals de l’altre grup. Això ens castigarà, però lluitarem, com hem fet sempre». Per al Sarrià és un contratemps que no valorava haver d’afrontar tan aviat. «És cert que potser ens haurien tocat en la següent fase i els hauríem d’haver fet igualment, però no ho sabem del cert. El que sí que sabem és que els haurem de fer ara, els llargs desplaçaments. I són rivals durs, que s’han renovat molt i no ens ho posaran fàcil».
Per la seva part, Josep Espar va valorar el fet de començar i acabar la Lliga al costat de l’afició, un element clau que sempre suma. «Però haurem de fer la feina eh! De res servirà jugar a casa si no fem el que hem de fer», avisa l’entrenador, que d’inici hauria preferit rivals que tinguessin la ment preparada per a jugar la fase d’ascens que no pas equips fets per, a priori, lluitar per les mateixes posicions que el Sarrià. «Ens venen moltes finals al principi, amb el vestidor pràcticament fet i consolidat, i això el que vol dir és que haurem de preparar el bloc per sortir a totes des de la primera jornada. M’hauria agradat tenir l’equip més preparat quan arribessin aquesta mena de rivals i tenir més marge per construir, però el calendari és el que és i no seré jo qui es queixi», finalitza.
