Amb 38 anys, ha acabat contracte amb l’Atlètic Balears. Té corda per estona encara?

De moment estic tranquil. Tinc ofertes però no me’n quadra cap. Fins que no m’il·lusioni alguna cosa no ho agafaré. Si n’hi ha alguna que m’engresqui i m’encaixi sí que m’agradaria continuar jugant perquè em trobo bé. Aquest darrer any ha estat una mica complicat per la pandèmia. No ha estat un curs regular per mi perquè he tingut molèsties i no estava al 100% disponible. Hi havia partits en què només podia jugar alguns minuts. Ha estat difícil però, malgrat tot, em trobo bé i amb ganes.

Li ronda pel cap la retirada?

M’agradaria continuar, sí. Això sí, tinc clar que no aniré a qualsevol lloc si no m’il·lusionen l’equip i els objectius. A partir d’aquí, lògicament tots ens fem grans. Ja en tinc 38 i molts jugadors de la meva lleva i fins i tot més joves s’han retirat. Cada cos i cada ment són diferents. Jo em trobo bé. Hi ha molts equips que et miren diferent per l’edat, això sí.

Rubén Castro, Yuri, fins i tot Stuani encara golegen.

Sí. Hi ha casos puntuals, com també Joaquín o fa poc Aduriz. El més normal, però és retirar-se més joves.

Les ofertes que ha rebut són d’equips espanyols o de l’estranger?

Alguna d’aquí i també de l’Índia. Allà guarden un bon record de mi i sempre em solen dir coses. Ho he d’acabar de valorar.

Ha estat a Xipre i molts anys a l’Índia. Què hi va trobar?

Quan vaig anar a Xipre no havia sortit mai del futbol espanyol i em costava. Ja havia tingut ofertes però em pensava que el futbol s’acabava aquí i no pensava sortir. Vaig estar uns mesos sense equip després de sortir del Mallorca i se’m van fer molt llargs sense la rutina d’entrenament. Em van trucar del Doxa que volien cinc jugadors espanyols per evitar el descens i ens vam entendre ràpid. Allò em va canviar la vida perquè vaig canviar la perspectiva. Vaig obrir-me i vaig veure que hi havia futbol més enllà de l’estat. A Xipre vam ser molt feliços. A l’Índia hi vaig anar per una trucada de Sergio Lobera. Hi ha diferències amb el clima que és molt humit i el ritme del futbol no és tan alt. Hi ha més espais i menys partits i això m’ajuda a l’edat que tinc. Repetiria les experiències a l’estranger perquè són molt interessants pel jugador i per la persona.

Li agradaria retirar-se al Banyoles o algun equip de les comarques gironines?

No m’ho he plantejat. Sí que hi ha jugadors que els agrada retirar-se on van començar, però el que tinc al cap és competir al més amunt possible que pugui. No hi penso a tornar, als orígens encara, tot i que seria emocionalment bonic.

Si mira enrere i torna a quan era un vailet que jugava al Banyoles primer i al Vilobí després, la carrera que ha fet és la que somiava?

No. Jo sempre de petit jugava perquè m’agradava la competició. Sempre, fins i tot ara vull guanyar contra els nens. Ho feia per passar-m’ho bé i competir. Quan vaig fitxar pel Vilobí ja havia tingut una oferta de l’Espanyol abans sent cadet. Vaig dir que no perquè no volia estar a fora tan petit i em va anar bé. La veritat és que no somiava arribar a Primera o jugar a l’Espanyol.

Vostè va estudiar psicologia. Té clar cap on vol encarar la vida un cop pengi les botes?

Tinc la carrera sí, tot i que no em vaig especialitzar ni fer cap màster després. No ho acabo de veure... Hi ha gent que em diu que toqui la psicologia esportiva. La veritat és que ho he viscut en un vestidor i hi ha molts jugadors que no hi estan oberts. És complicat. Potser més en l’àmbit individual però col·lectivament no és tan fàcil. Llavors també tinc el curs de director esportiu i els dos primers nivells d’entrenador. També he tocat temes de finances. Vaig fent coses perquè m’agrada preparar-me. Ja veurem.

Es veu en una banqueta fent d’entrenador?

Em preparo però no sé si seré primer o segon. Quelcom vinculat al futbol és clar que sí perquè és on tinc més experiència i puc aportar. No sé en quin càrrec. Tot i això, hi ha moltes persones que han començat d’entrenadors i han acabat de directors esportius. Ets pots anar movent.

Què li passa al Girona als play-off? És qüestió de malastrugança o hi ha alguna cosa més?

S’ha de continuar intentant. Han tingut mala sort. No hi ha res més. De vegades les coses no surten al final. Els falta la cirereta del pastís per acabar de fer el pas. Si continuen així ho aconseguiran i hi tornaran.

En el play-off de fa dues temporades es va generar una mica de polèmica per un vídeo seu en què donava suport a l’Elx contra el Girona. Com va anar?

Li ho explico. L’Elx em va demanar un vídeo i el vaig fer. Allà hi vaig estar superbé i hi tinc molts amics, que m’estimen i se’n recorden de mi. Donava suport a l’Elx però també al Girona i si hagués pujat hauria estat igual de content. El Girona no em va demanar cap vídeo. Tenia el cor dividit. A la gent d’aquí no els va agradar gaire el vídeo però no era la meva intenció ofendre ningú. A les xarxes socials sovint es malinterpreten les coses.