El Valladolid ha mantingut el 80 o 90% de la plantilla de l’any passat a Primera. Són el màxims favorits a l’ascens?

El club ha fet un esforç important per mantenir el bloc perquè consideren que és l’ideal per pujar. Tenim un gran equip on l’objectiu és claríssim: mirar de pujar altre cop. Estarem lluitant per fer-ho possible i tenim forces opcions.

Costa de conviure amb la pressió de ser el gran favorit?

Cada jugador i cada persona gestionarà d’una manera o altra la pressió i responsabilitat. A alguns no els agradarà, a d’altres els motivarà. L’objectiu ha de ser guanyar cada partit i pujar, perquè tenim plantilla per fer-ho.

El Valladolid encadena dues derrotes, el Girona i l’Osca tres, el Leganés encara no ha guanyat. Ja sap vostè que costa aquesta categoria...

Per sort he estat molts anys a Segona A i ja sabia que és molt complicat. Tot i començar tenint cert favoritisme i un gran equip no vol dir que hàgim de guanyar fàcilment els partits. Es torna a veure enguany. Haurem de fer les coses bé cada partit i començar a guanyar com més aviat millor.

Hi ha clubs on els nervis apareixen massa aviat.

Com més aviat es guanyi, la confiança creix i l’entorn és més tranquil. Ens toca canviar la dinàmica per agafar velocitat de creuer.

Segueix encara el Girona o li queda massa lluny ja?

I tant! Sempre estic pendent dels meus exequips. És un dels llocs més especials on he estat. Hi vaig viure el play-off contra l’Osasuna, que va ser molt dur. Llavors l’any següent va ser el de l’ascens, que sempre el duré gravat. Va ser un any molt especial per mi, a més a més, pel naixement del meu fill gran, que és gironí.

Manté contacte encara amb gent de Girona?

Sí, sobretot amb Juanpe i amb la seva família, que som molt amics. També amb treballadors del club i els veïns del barri on vivia.

Parlen sovint del Girona amb Rubén Alcaraz i Raúl García Carnero?

Sobretot amb en Rubén, que també té una estima especial al Girona. N’estem sempre pendents i comentant la jugada. L’altre dia comentàvem que havia tornat en Borja.

Com veu el Girona de Míchel?

Els hi està costant i no és l’inici que esperaven. És aviat encara. Veig que l’equip té moltes possibilitats. Voldran estar a dalt perquè tenen equip per ser-hi. Han apostat per gent jove de qualitat i projecció però també tenen gent veterana determinant. Aquesta barreja els pot anar molt bé.

El veu un dels candidats a l’ascens?

Sí. Els últims anys sempre hi ha estat. El club treballa bé i els resultats acaben arribant. Al final no té sort a l’hora de fer el pas final a Primera però hi és. Sempre s’ha de comptar amb el Girona com a candidat.

Com va viure els desenllaços del play-off contra l’Elx i el Rayo?

Contra el Rayo tothom es pensava que ho aconseguirien, però a un partit mai se sap com pot anar. Amb l’Elx va ser molt dur també. Al final potser pot la pressió del pensament negatiu.

Aquest negativisme influeix en els moments decisius després de tantes patacades?

Cal agafar una altra mentalitat. Costa treure-s’ho del cap. L’any després de l’Osasuna van sortir les coses bé de seguida. Cal creure-s’ho i tenir mentalitat guanyadora sempre.

Com recorda aquell partit a Zorrilla a Primera (1-0) en què el Girona va cavar la seva tomba i vostès van revifar?

Era vital. Si perdíem quasi ja no teníem opcions de salvar-nos. Vam guanyar i a partir d’aquí el Girona es va enfonsar i a nosaltres ens va servir per treure el cap. Al final vaig parlar amb alguns excompanys i estaven molt desanimats. Va ser un pal fort.

Fa cinc anys que és a Valladolid, tres dels quals a Primera. Té encara l’espina clavada per no haver continuat al Girona?

Va ser una llàstima no continuar perquè van ser uns anys magnífics. El futbol té aquestes coses. Va ser un cop dur però gràcies a allò vaig fitxar pel Valladolid, vam pujar, he estat tres anys Primera i gaudeixo moltíssim del futbol.