Júlia Soler encara no havia nascut i Céline Dumerc ja era professional. La primera, de només 20 anys, exemplifica a la perfecció els valors de l’Spar Girona, un club amb una base potent, que pesca talent en el mercat però que també el treballa a casa. Soler no és ni de bon tros la jugadora amb més minuts de l’equip, però ja sap què és tenir minuts i anotar cistelles a la Lliga Femenina i a l’Eurolliga. Al seu davant hi tindrà una Dumerc que posarà el punt i final a la seva carrera quan s’acabi aquesta temporada. Amb 39 anys, és tota una icona del bàsquet francès. La primera en superar la barrera dels 500 partits en la màxima categoria del seu país, a banda d’acumular 262 internacionalitats. És també el pal de paller del Basket Landes, el rival d’avui de l’Uni. Un equip amb peces molt interessants, qualitat per fora i per dins, i que té en el seu públic una altra arma a tenir en compte.

Per tant, els ja famosos alts i baixos, evidents fa pocs dies a Fontajau contra l’IDK Euskotren, estan prohibits. «Hem de ser una piconadora. Ens hem de mantenir i no baixar mai la guàrdia, ser serioses. Si accelerem el ritme i mantenim el nostre instint per robar pilotes i anotar cistelles fàcils, és un dia per poder guanyar», valora Laura Antoja, mà dreta d’Alfred Julbe a la banqueta. Però a Mont-de-Marsan, la victòria no és gens fàcil d’aconseguir. Allà ja hi ha caigut Kursk (78-75) i Gdynia (79-70). Són dues de les tres victòries que acumula Landes, capaç també d’imposar-se a la pista del Fenerbahçe turc. No és un escenari fàcil. «Sempre hi ha molt públic, la gent està a prop i entregada amb l’equip. És un rival directe. Si el final és ajustat, l’ambient serà molt dur».

El públic i l’experiència de Dumerc. Dos ingredients, però no els únics. També s’hi ha de sumar Sophie Cunningham, infalible des del triple i amb bagatge a la WNBA. «Penetra amb força i és una molt bona tiradora. L’hem de defensar molt i molt bé. Si anota de tres en tres, ens posarà les coses ben complicades», valora Antoja. Hi ha arguments per dins que converteixen el Landes en un bloc molt complet. «Tenen molta força, gent que es baralla molt bé». Clarissa Dos Santos, la brasilera, és l’última incorporació i un complement perfecte per a l’australiana Marianna Tolo, la principal amenaça. Difícil test per a l’Uni, que s’ha refet a la Lliga tot esperant l’arribada de Michaela Onyenwere, que s’incorporarà la setmana vinent. Però molt més irregular a l’Eurolliga, on ha sigut capaç de brillar a Schio (68-76), tot i acumular ara dues derrotes consecutives. Ja fa un més de l’última victòria continental, d’aquell 71-59 davant del Fenerbahçe a Fontajau. El dia que Kennedy Burke es va presentar en societat amb 28 punts. Perquè les gironines també tenen arguments per creure que imposar-se a Mont-de-Marsan també es possible.