Un abisme molt més gran que 3.700 quilòmetres separa avui Girona de Mariúpol, una ciutat ucraïnesa devastada i que agonitza per la barbàrie de la guerra amb Rússia. Aquesta població portuària situada al sud-est d’Ucraïna, a la riba del mar Azov, ha sigut aquesta setmana un dels objectius principals de l’exèrcit de Vladímir Putin, que la considera una peça clau, per la seva ubicació, per avançar en el corredor entre el Donbass i Crimea, que Moscou es va annexionar il·legalment el 2014. Mariúpol, amb aproximadament mig milió d’habitants, ha sigut bombardejada amb insistència i les notícies que n’arriben no són gens bones: s’hi calculen uns 1.300 civils morts, no hi ha ni aigua ni electricitat, i les reserves alimentàries com a molt poden durar per dos o tres dies més.
Quinze anys enrere, quan l’actual malson resultava inimaginable, el bàsquet va unir Girona i Mariúpol. Perquè el gran títol de l’Akasvayu (i per extensió, del bàsquet gironí al costat de les dues lligues i una Copa de l’Uni) és aquella FIBA Cup conquerida el 15 d’abril de 2007 a Fontajau contra l’Azovmash, l’equip representatiu de la ciutat ucraïnesa, en una final que els de Svetislav Pesic va endur-se per 79-72. Els gironins hi havien arribat després de desfer-se de l’Estudiantes a semifinals, mentre que el rival havia eliminat la Virtus de Bolonia. McDonald, amb 25 punts, va ser el màxim anotador d’un bloc que, aclamat per 5.500 espectadors, va tocar el cim abans de començar una davallada per la crisi econòmica que acabaria costant-li la desaparició el juliol de 2008.
Amb el patrocini d’Azovmash, una empresa d’enginyeria mecànica, l’equip ucraïnès tenia un equip construït a cop de talonari i aquell mateix any havia rivalitzat amb Girona a l’hora de postular-se com a seu de la Final Four de la FIBA Cup, que finalment va caure a Fontajau. El seu jugador més representatiu era el base El-Amin, autor de 16 punts el dia que es va coronar l’Akasvayu. Com li va passar al CB Girona, l’Azovmash també va acabar sent víctima de la crisi i entre 2014 i 2016 no va inscriure’s a cap competició, refundant-se aleshores a la segona divisió. Això sí, abans havia tret el cap fins i tot per l’Eurocup i a Girona hi va mobilitzar desenes d’aficionats per veure aquella Final Four de la Fiba Cup el 2007.
En aquell Akasvayu també hi començava a treure el cap Marc Gasol, avui president-jugador del Bàsquet Girona que, ja a la LEB Or, anhela tornar la ciutat a l’elit. El pivot català, a la final contra l’Azovmash, va anotar 12 punts. En aquell equip els altres anotadors van ser Sada (2), Salenga (9), Fucka (12), Bagaric (2), San Emeterio (7), Marinovic (7) i Gabriel (3). Mcdonald, amb els seus 25 punts, va ser l’MVP. La temporada següent l’Akasvayu va jugar la ULEB, la segona competició continental, arribant a la final i perdent a Torí contra el Joventut (79-54) mesos abans que el projecte acabés desapareixent pels problemes econòmics de la immobiliària que liderava Josep Amat.
Aquells dos anys competint a Europa van deixar moments inesborrables per als aficionats gironins, més enllà de la conquesta de la FIBA Cup. En aquesta competició, el febrer de 2007, hi va haver la recordada actuació de Fernando San Emeterio, amb 39 punts contra el Dijon (117-83) i un increïble 10/11 en triples (va errar el darrer intent); o l’exhibició davant la històrica Virtus de Bolonya a Fontajau (106-74) amb 71 punts de l’equip de Pesic a la primera meitat.
girona i mariúpol, units per una final europea. 1 Jugadors, tècnics i directius de l’Akasvayu, amb Josep Amat agafant el títol a Fontajau. F
2 Salenga esmaixa la pilota en una acció de la final contra l’Azovmash. F
3 Aficionats de l’equip ucraïnes donant suport a la grada de Fontajau fa 15 anys. F
