Han passat només tres mesos des que va anunciar que jugaria al Bàsquet Girona, però Marc Gasol és més a prop de resoldre el deute pendent que creu tenir amb Girona. Els de Jordi Sargatal ja han aconseguit atrapar el «play-off» després d’una gran ratxa de set victòries seguides, però en volen més.
Porten set victòries consecutives. S’ha d’aconseguir la vuitena contra el Granada?
Sens dubte. I encara més jugant a casa. Tenim ganes de fer-ho bé i que surti un partit complet com els de les últimes setmanes. Hi ha hagut un punt físic superior per impactar en cada acció tant en atac com en defensa. Som un equip molt sòlid, però també hem vist que quan no ho som ens costa una mica més. Estic segur que els jugadors sortirem amb moltes ganes.
Què li falta a l’equip per evitar els moments de desconnexió que hi ha a les segones parts? Per què són capaços d’acumular minuts de joc brillants...
Conèixer-nos. Hem de trobar l’equilibri. És la feina que fem a Fontajau els dies d’entrenament: solidificar conceptes, anar coneixent els companys, veient quines tecles ha de tocar en Jordi (Sargatal)... Això ja és cosa d’ell. Volem estar un pas més endavant sempre i tots amb la mateixa intenció a l’hora de treballar.
Ara mateix se situen en zona de «play-off». Quin ambient es respira al vestidor?
Les sensacions són molt bones i positives. Tenim el convenciment que encara ens queda per créixer i que hi ha un marge de millora important. No podem perdre el focus ni pensar en coses que potser no són tant importants. Hem d’estar centrats amb la feina del dia a dia per seguir millorant i alhora gaudir. A vegades s’oblida quan hi ha molta exigència, però s’ha de gaudir de cada moment de la nostra feina. Hem d’aconseguir les dues coses: ser exigents i alhora gaudir trobant l’equilibri.
Parla d’exigència. S’ha deixat de mirar definitivament cap a baix i la vista està posada cap a dalt?
La classificació és aliena perquè hi ha més equips implicats. Hem de fer la nostra feina en el dia a dia, competir al màxim i guanyar partits. Tot això ens portarà cap a l’evolució d’anar escalant posicions a la classificació. No tenim res a fer respecte el que faci un equip contra un altre, però sí als partits. Hem d’estar pendents de nosaltres i no de la resta.
Els visita el líder. Què s’hi juga el Bàsquet Girona?
És un partit de bàsquet més de la temporada regular. Ara bé, el rival ens presenta un repte més. Té un físic semblant al de l’Estudiantes pel que fa a la mida i als jugadors, però amb diferents talents. En Lluís (Costa) és un generador de joc molt clar i l’equip està treballat. Es veu que hi ha una identitat, què busca, l’espai en atac i en defensa, la intenció... Mentre que nosaltres encara estem en un procés de solidificar certs coneixements que comporten una feina. Aquest és un bon moment per fer-nos test i comprovar on estem per continuar evolucionant.
Guanyar significaria que la candidatura al «play-off» i a una possible lluita per pujar és ferma?
No he jugat mai cap partit que no sigui per guanyar-lo. Per mi és senzill. En el cas que ho aconseguim, ja en parlarem, tot i que guanyar o perdre no em treu la confiança perquè no em canviarà visió que tinc dels meus companys ni de quan Fontajau està amb energia. La grada impacta i ens dona una empenta. Això no canviarà si perdem. És més, dimecres al matí estarem en el mateix punt que ara tant si perdem com si guanyem. Però vull guanyar.
Quan va anunciar el seu fitxatge, va dir que l’objectiu era gaudir del bàsquet. Veient com està l’equip és el moment d’engrescar l’afició i dir clarament que es va a per l’ACB?
Bé... Òbviament si tot va molt bé l’ACB serà una conseqüència, més que un objectiu. El nostre objectiu és treure el màxim rendiment a la plantilla. Si ho fem, estarem més a prop d’aconseguir-ho. Jugar un play-off i una final four és molt difícil. Per no parlar de ser primers, que ho tenim massa lluny perquè ara estem a sis derrotes. Depenem del dia a dia i com ens vagin les coses. És el més maco d’aquest format perquè qui hi arriba ha seguit el seu camí. Hem de seguir treballant per acabar la temporada amb tots els conceptes ben solidificats i ferms. Si finalment ens trobem reptes, hem d’entendre tots alhora quina solució trobem.
També ajudarà tenir ple Fontajau. Hi ha més espectadors des de la seva arribada, n’espera encara més d’aquí a final de temporada?
De seguidors? Crec que som nosaltres qui els hem de continuar animant i transmetent aquest esforç dels nanos. A la pista es veu espectacle, a més de tot el que passa al voltant. És xulo. La gent sempre ho agraeix moltíssim. Animo a tothom que vingui com a mínim un dia a veure-ho. Segur que a partir d’aleshores decidiran repetir.
El partit contra el Granada cau en dimarts, però és més important que mai comptar amb el seu suport.
Ens fa molta il·lusió que ens acompanyin. Ens donen una empenta molt grossa. Des de fa uns dies que l’equip té una altra actitud i tant els aficionats com les aficionades ho senten. M’agrada molt veure cada cop nanos més joves a la grada i que s’ho passin bé. Són el present i alhora el futur del projecte.
En l’hipotètic cas que fessin el «play-off» i superessin la primera eliminatòria, Girona estaria disposada a fer un esforç i demanar ser la seu de la Final Four?
Si trobem tots els actius necessaris per fer-ho, sens dubte. Tenim un bon record de les Final Four celebrades a Girona. Seria una gran oportunitat per nosaltres organitzar-ho, així com per les institucions i tota la ciutat. Però bé, s’hi ha d’arribar primer.
Com ha canviat l’equip amb la seva presència i els fitxatges de Fjellerup i Urtasun?
Som més consistents. Tot i la marxa d’algun company com en Robert (Cosialls) o l’Olaf (Schaftenaar) que sempre són difícils, Èric (Vila) s’ha recol·locat al 4 i té un rol més clar del que s’espera de la posició. En Txemi (Urtasun) i en Maxi (Fjellerup) són complementaris i amb perfils diferents. Els seus perfils ens van molt bé als dos costats de la pista. L’equip ha anat evolucionant. Som més compactes, malgrat que a vegades també és complicat gestionar 10, 11, 12 o fins i tot 13 jugadors. És una conseqüència que no es pot solucionar ara mateix, però ens fa millors. La realitat de l’esport professional és aquesta i de mica en mica el primer equip va donant els passos. Cada cop ens professionalitzem més i l’exigència puja. És inevitable.
Els canvis a la plantilla han sigut per poder aspirar a més?
Sens dubte. En Txemi i en Maxi ens donen una altra dimensió. Igual que quan vaig arribar jo, ells solidifiquen la idea. També fan que pot l’entorn de l’equip hagi de pujar el nivell. Això és així. Al final, és llei de vida. Ens han presentat reptes que potser fins ara no havíem tingut perquè sempre hem estat molt còmodes i segurs amb gent de confiança. Com que l’equip s’està professionalitzant més, es generen situacions que no són tan còmodes com ho eren normalment.
Les set victòries consecutives inclouen partits en què no va poder jugar. Va patir molt des de fora la pista?
Sí, sobretot perquè veníem d’una dinàmica de dubtes. Va ser quan vaig patir més perquè veia que mentalment l’equip dubtava. Vam intentar solidificar-ho una miqueta, donant directius molt clares del què volíem i vam anar fent. Sempre hi ha coses a treballar i millorar, el tema està en prioritzar-les i veure què construïm. Més que anar apagant incendis, hem de construir una estructura suficientment sòlida per aguantar els alts i baixos de la temporada.
S’ha demostrat que confiar en Sargatal va ser un encert?
Sens dubte. Mai ha tingut cap asterisc. En Jordi fa una gran feina, s’hi dedica amb pell i ànima i el seu equip de treball també està evolucionant.
L’equip també ha canviat.
Si els podem ajudar des del club, no parlo des del Marc Gasol jugador, intentarem aportar qualsevol peça que els pugui ajudar. Ho farem sempre perquè és important que se sentin còmodes i segurs. Així tot serà més fàcil.
