Després d’haver-ho guanyat tot amb un Barça al que ha dedicat la seva carrera sencera, Melanie Serrano va retirar-se al final de la passada temporada, com sempre, compromesa amb els seus valors.
Com va viure el dia després de deixar el futbol?
Va ser molt emotiu. Encara no soc conscient que començarà la pretemporada i no hi seré.
Però quan comenci...
Crec que quan això passi m'adonaré més de tot plegat. De moment, estic molt ocupada i entretinguda.
Què la va portar a prendre la decisió de deixar-ho?
Sentia que no aportava prou a l'equip i les meves prioritats canviaven. Vaig fer balanç amb la família i vaig decidir que aquesta era la millor opció.
Quan parla de prioritats, es refereix a la maternitat?
Sí, ha estat un pas endavant. Ara tinc dues filles i això és una responsabilitat. Elles són el primer. Al final, havia de valorar el temps que deixaria de passar amb elles si seguia jugant.
Però sovint, en el futbol femení, no es parla massa, per no dir gens, de les jugadores que són o volen ser mares...
Poc a poc, més companyes van quedant-se embarassades, però, al final, no hi ha una lliga professional que et doni la seguretat per voler formar una família. Estem un pas enrere del que hauríem.
Encara hi ha molts tabús en el món del futbol femení...
Hem de normalitzar moltes coses i queda molta feina per fer. El camí a la igualtat és llarg. Ara sembla que comencem a acostar-nos-hi, amb més visibilitat, però també és cert que hi ha coses que no han canviat, seguim jugant en una lliga que no és professional.
Sobre aquesta professionalització, que s'està fent a mitges, s'està treballant per aconseguir-ho definitivament?
Ara mateix les jugadores estan centrades en l'Eurocopa i els equips tampoc han començat a entrenar, però cal fer alguna cosa. Això no pot continuar així i estic segura que s'intentarà aconseguir la professionalització.
Considera l'acord per a la igualtat salarial a la selecció un bon pas?
Tot suma, és bo pel nostre futbol. Al final, però, la prioritat és professionalitzar la lliga.
Com veu la selecció de cara a l'Eurocopa?
Espanya ha demostrat caràcter i ambició tot i la lesió d'Alexia. El grup està fort mentalment i competirà per mostrar la seva millor versió.
Amb Alexia havia coincidit al planter del Barça, com va ser aquella època?
Jo ja era una veterana quan va venir l'Alexia, vaig intentar ajudar-la en tot el que li calgués. Des que va arribar va entendre molt bé el joc i el model Barça, és molt ambiciosa i millora any rere any. S'ha guanyat ser la millor del món i li desitjo tota la sort del món en la recuperació. Ja sap que em té a prop pel que necessiti.
Ara Alexia és un referent, cosa que de petites no van tenir...
Quan vaig començar, ni tampoc quan va arribar l'Alexia, no hi havia gens de visibilitat. La gent quasi ni sabia que existia el futbol femení i les noies que jugàvem no teníem cap referent.
Haurà notat un gran canvi en la repercussió de l'esport, sobretot els últims anys...
Ha sigut un gran privilegi poder viure-ho en primera persona i acabar així la meva carrera, estant al punt més alt. Estic molt feliç d'haver format part de tot això.
Amb 12 anys arriba a Blanes, com són els primers anys a Catalunya?
Molt difícils... Venia d'un altre poble, d'un altre idioma. Vaig arribar a Blanes sent encara petita i amb ganes de començar a aprendre el català. El dia a dia era diferent, anava a l'escola i, a la tarda, havia d'agafar el tren a Barcelona, per entrenar. Va ser molt dur i trobava a faltar les amigues del poble. Tot i això, agraeixo el que m'ha ofert la vida, puc dir que he sigut molt feliç.
Què han estat Blanes i el seu futbol a la seva vida?
Molt importants, allà vaig començar realment a jugar. L'economia de la meva família no podia permetre's que jo comencés a fer-ho i el Blanes va ajudar-me en tot sempre. Gràcies a ells he pogut complir el meu somni i dedicar-me a la meva passió.
Mirant enrere, que l'enorgulleix més?
Ho he dit algun cop, vull que les meves filles sàpiguen que la seva mare ha lluitat per la igualtat del futbol femení, els intentaré inculcar aquests valors.
En el projecte de campus que ha engegat, voldrà també transmetre aquests ideals?
I tant, volem ensenyar als nens i nenes els valors que durant tota la meva vida m'han ajudat a ser millor persona i millor futbolista. Això és el que vull.
I voldrà que sigui sent així durant els pròxims anys?
Sí, això és una oportunitat molt bona i estic molt contenta de com està anant el primer campus. M'encanta veure les cares d'alegria dels nens i com gaudeixen dels entrenaments. M'omple i vull continuar així.
Així, es planteja dedicar-se a la formació de futbolistes, a entrenar?
És una cosa que em plantejo en el futur. No tanco portes a cap oferta de ser entrenadora algun dia, ja es veurà.
Hem parlat de jugadores referents, però cal encara fer un pas a les banquetes...
Al final és important que comencin a sortir jugadores que vulguin entrenar quan acabin la seva carrera. Hem de seguir treballant per crear referents.
Sobre el rol que tindrà al Barça, pot dir alguna cosa?
Només que en les pròximes setmanes ho farem públic.
