L’Olot vivia ahir un duel clau davant l’Atlètic Saguntí. Una victòria hauria servit per empatar a punts amb aquest rival directe, també de la zona baixa, i hauria permès agafar una bona dinàmica i no deixar el triomf a Lleida de la setmana passada en flor d’un dia. Tant de bo. Perquè les coses van anar molt diferent i la revifada va acabar no sent-ho.

Ahir, al Municipal, els de Manix van perdre per la mínima en un partit on, de nou, la falta d’encert els va condemnar. L’únic cop del partit el va donar l’Atlètic Saguntí, amb una diana d’Héctor Rodas poc abans de la mitja part que va tocar la moral dels garrotxins. Fins llavors, Cerdà havia sigut el jugador més actiu de l’Olot, però en cap de les dues ocasions que va tenir va poder batre Marcos Lavín. Faltava punteria, i com haguessin canviat les coses si, al principi de la segona part, Callís l’hagués tingut i el seu xut picat no s’hagués desviat. Però els minuts passaven i la pilota no entrava, i així es va arribar als darrers cinc minuts. Llavors, la superioritat de l’Olot va passar a ser numèrica, amb l’expulsió de Rodas, però ja no quedava temps.

L’encert, el maleït encert, és el gran problema de l’equip. Manix, que amb aquesta nova derrota queda tocat, també ho sap: «Sense gols no hi ha paradís». Té tota la raó, i els volcans de la Garrotxa, de moment, no s’escauen a l’idil·li dels gols. L’Olot, que només ha vist porteria quatre vegades, és qui menys ha marcat a la Segona RFEF, i comença a ser molt necessari, si no vital, revertir la mala dinàmica.