El CD Eivissa destitueix Garrido, que no podrà retrobar-se amb l’Olot

Ja se sap que en el futbol manen els resultats, sobretot tenint en compte la delicada situació actual que travessen ambdós equips, i, per això, el retrobament entre l’Olot i Raúl Garrido haurà d’esperar. El partit d’aquest diumenge dels garrotxins davant l’Eivissa Pitiüses a Can Misses 3 (12.00 hores) havia de tenir un caire especial en representar el primer cop que s’enfrontarien al tècnic valencià, però no deixarà de ser un duel de necessitats més entre rivals directes perquè ahir el CD Eivissa va anunciar la destitució de Garrido «pels resultats esportius en aquestes primeres 13 jornades ja que difereixen dels objectius esportius proposats a principis de temporada». El conjunt balear es troba en zona de descens i és quinzè amb 13 punts, quatre més que l’Olot amb 9.

Malgrat que Garrido va ser acomiadat de l’Olot el gener de 2021 amb l’objectiu de revifar un equip que acabaria baixant a Tercera Federació -perdent dues categories de cop-, hi havia ganes de tornar-se a veure les cares. Encara ara, molta gent es pregunta què hauria passat si l’entrenador i la seva mà dreta Kevin Martínez, que des d’aquest curs dirigeix el Sant Jordi eivissenc a Tercera Federació, haguessin continuat al capdavant d’un Olot que aleshores era desè amb 11 punts a només tres de les posicions de lluita per la Primera Federació i faltaven vuit jornades per completar la primera fase amb dues victòries, cinc empats i cinc derrotes. N’hi ha que creuen que es va tenir pressa, agafant-se al bonic llegat que va deixar Garrido en els tres anys i mig que va estar al club.

El tècnic va arribar a la Garrotxa el novembre de 2017 amb la missió de sortir del pou ja que l’Olot estava immers en la zona de descens i a 7 punts de la permanència. El caràcter competitiu de Garrido va fer efecte i l’equip s’acabaria salvant en un final de lliga no apte per a cardíacs gràcies a un gol de Roger Barnils a última hora per segellar la permanència en un empat contra l’Elx (2-2). La següent temporada va ser notable aconseguint competir de tu a tu contra qualsevol rival i fent els deures a temps, finalitzant en la desena posició a la classificació amb 48 punts. Mentre que la 2019-20 els resultats apuntaven que havia de ser d’ensomni. La pandèmia va rebentar les il·lusions aturant-ho tot quan l’Olot vivia el seu millor moment i des del setè lloc a la taula lluitava per un hipotètic play-off d’ascens a Segona A. Cal sumar-hi també l’accés dues vegades a la Copa del Rei.

Va ser maco mentre va durar. Però ja és aigua passada. L’Olot va haver de convirue amb la cura realitat de la Tercera Federació, amb dos entrenadors (Albert Carbó i Manix Mandiola) i espavilar-se per ascendir via play-off a Segona Federació, on no ha començat amb bon peu. Després de la rescissió de Manix pels mals resultats, l’equip intenta reaccionar amb Jonathan Risueño que només ha aconseguit un empat en tres partits de lliga disputats. Sumar davant el CD Eivissa serà una obligació per a l’Olot, que no podrà retrobar-se, de moment, amb Garrido. Qui sap en un futur.

Subscriu-te per seguir llegint