Arriba el primer títol de l’era Xavi

Xavi Hernández havia insistit abans del partit que era una gran oportunitat de, a més de guanyar el que va ser el seu primer títol com a tècnic del Barcelona, clavar un impuls al seu projecte que va començar fa 14 mesos. El tècnic vallesà va complir doblegant el campió d’Europa i Lliga de la passada temporada amb un contundent 1-3 a la final de la Supercopa d’Espanya disputada a Riad.

Un partit que es va començar a decantar a les banquetes. Xavi va guanyar el duel a Carlo Ancelotti. Tots dos es van protegir amb quatre migcampistes d’inici, però això va ser només un número. L’important va arribar en com es van posicionar al terreny de joc. Va sorprendre l’entrenador blaugrana col·locant Gavi d’extrem esquerre, i no Pedri com acostumava a fer quan apostava per l’esquema allunyat del 4-3-3 clàssic del Barcelona. Contra el Madrid va sortir més aviat amb un 4-2-3-1, amb De Jong i Busquets en un sòlid doble pivot, Pedri per dins molt enganxat a Lewandowski i Gavi i Dembélé donant amplitud per bandes.

I a Xavi li va sortir el pla a la perfecció. Ajudat, també, per una defensa del Madrid que encara no ha tornat després del Mundial. Error en la sortida de pilota de Rüdiger i Camavinga. El primer va fer al segon una passada compromesa, amb aquest d’esquena, i Busquets es va anticipar amb el mestratge que el caracteritza per enxampar descompensada la defensa madridista i que la connexió Lewandowski-Gavi fes la resta després d’un toc de primeres, tibant, al polonès de Pedri que ha donat la verticalitat necessària a la jugada. Gavi va superar Courtois, que prèviament havia tret una gran mà a un xut de Lewandowski des de fora de l’àrea, que Balde va desaprofitar el rebot enviant-lo fora amb el belga aixecant-se de terra, i el Barcelona es va posar per davant en el minut 34.

Nosaltres creiem en la il·lusió i l'ambició, però està clar que el Barça sempre exigeix guanyar

Sergio Busquets

— Capità del FC Barcelona

Onze després, just abans que es mostrés l’afegit de la primera meitat, Gavi va retornar el regal, en forma d’assistència, a Lewandowski. Passada a l’esquena de la defensa de De Jong, conducció de Gavi, que va semblar esgotar opcions però va apurar fins que ha trobat Lewandowski sol al segon pal per fer el 0-2. Assenyalat Rüdiger en totes dues accions, com en trencar un fora de joc en la primera ocasió clara del Barcelona en el partit, en el minut 6. L’alemany, a més, va rebre un cop al cap, en impactar-li Coutois amb el colze en una sortida per alt, minuts abans del 0-1. I en el focus també un Carvajal que va veure com Gavi el superava per tots els costats. Fins i tot l’afició local, amuntegada als accessos en accedir sense entrada, que va començar animant més el Madrid va acabar corejant els noms de Gavi i Pedri.

Va cercar la reacció Ancelotti traient Camavinga al descans, situació que s’havia produït cinc ocasions des que va fitxar pel Madrid, i donant entrada a Rodrygo; però el problema del conjunt blanc estava en defensa i en la sortida de pilota. Només va trigar cinc minuts de la segona meitat el Barcelona a recordar-li-ho. Balde va enxampar l’esquena a Carvajal i només una altra parada salvadora de Courtois, aquesta davant Dembélé, va evitar el 0-3. El mateix que va passar fins que va haver d’aparèixer el belga, davant Courtois, per seguir mantenint amb vida els seus; encara que va ser remar per morir a la riba.

L’associació Benzema-Vinicius havia donat una mica d’aire i esperança al Madrid, però va tornar a descosir-se darrere, en un altre error individual greu i va arribar el 0-3. Ceballos, que havia entrat al terreny de joc quatre minuts abans, va fer una passada fluixa, alta i cap enrere a un Militao al qual Gavi, que després d’un fluix partit contra el València va fer una exhibició , li va robar la pilota i no hi va haver manera de frenar l’arrencada del Barça que va culminar Pedri amb una rematada a plaer al segon pal.

Els tres gols que va rebre el Reial Madrid van ser amb rematades sense marcatge de jugadors del Barcelona dins de l’àrea, i dues d’ells, els de Lewandowski i Pedri, fins i tot a l’àrea petita. Ja en l’últim minut, Benzema va maquillar una mica el marcador en sumar el seu quart partit consecutiu marcant en l’últim minut dels tres d’afegit. Un partit que va ser fidel reflex d’aquesta falta de concentració blanca i que, qui sap, si pot ser l’inici d’un canvi de cicle.