L'Olot torna a guanyar cent sis dies després (1-2)

L'Olot creu en la salvació encara que les opcions siguin escasses. Hi creu més després d'imposar-se al camp del colíder, el València Mestalla, per 1 a 2 amb remuntada inclosa en la segona part. Un gol de Busquets i un altre d'Eloi Amagat han capgirat la diana inicial d'Esquerdo. L'equip d'Albert Blázquez queda ara a sis punts del play-out i la salvació directa.

Cent sis dies sense conèixer la victòria. La llosa de no poder aconseguir els tres punts havia minvat els ànims de la plantilla i del club volcànic a la classificació. L'Olot ha pogut tornar a assaborir un triomf i aferrar-se a la salvació d'una tacada. I això que el partit no ha començat gens bé per als garrotxins. En una primera part espessa, els visitants s'han salvat de marxar perdent al descans per golejada. El conjunt de Miguel Ángel Angulo ha estat molt superior i la falta d'encert dels seus jugadors ha estat l'únic motiu que el marge no fos més gran. Els locals han estavellat tres pilotes el pal i fins a l'última no han estat capaços de traduir el perill en gol. Esquerdo ha aprofitat el rebot per marcar el primer a porteria buida.

La mitja part ha estat or per a l'Olot, per agafar aire i per canviar la imatge mostrada en els primers quaranta-cinc minuts. Marxar amb les mans buides no era una opció i Blázquez ha tret el central Aspar per donar entrada a Eloi Amagat. El veterà migcampista gironí té un idil·li amb l'Antonio Puchades, on ja va marcar en l'última visita el gol de la victòria. Una falta d'Amagat ha estat el primer avís que alguna cosa havia canviat per al pas per vestidors. Bernard ha aturat la rematada, però l'Olot tenia un altre color. La millora l'ha constat Busquets al minut 55 amb el gol de l'empat. Tant de mèrit hi té Castells amb una passada en profunditat per al davanter, com el camprodoní amb la sang freda per driblar el porter i acabar marcant en una rematada molt escorada.

La igualada en el marcador ha provocat que els locals agafessin més domini amb la pilota. Més madur, l'Olot ha sabut patir i esperar. I en una transició ràpida, ha trobat el premi del gol. Xumetra ha contemporitzat per esperar que Eloi arribés, li ha passat l'esfèric i Eloi ha congelat el temps dins l'àrea per retallar un defensa i batre Bernard amb un xut ras. La vella guàrdia, la nascuda el 1985, fabricava un gol que donava tres punts crucials a l'Olot. Amagat tornava a ser talismà a Paterna. Amb un botí immens, tocava retenir-lo. La defensa solidària i les intervencions d'Arnau Fàbrega han evitat l'empat.

La salvació continua lluny, però ara l'Olot ja la divisa. Els ànims i la motivació per derrotar a casa el nou colíder de la categoria, el Penya Deportiva, la jornada que ve a casa han de ser molt alts.