El Bàsquet Girona celebra mitja permanència tombant el Granada (88-73)

"L'any que ve Girona a l'ACB", cridava Fontajau a la recta final del partit contra el Granada (88-73). Era una final i els d'Aíto, per fi, han respost liderats per Taylor i Jenkins. La victòria, innegociable, és mitja permanència. O més.

I això que el partit no començava d’una forma molt engrescadora per cap dels dos equips, que sentien la pressió del que es jugaven i es mostraven molt imprecisos de cara a cistella. Però poc a poc els gironins s’anaven trobant més còmodes i la dupla americana formada per Taylor i Jenkins sembrava la llavor del que vindria després amb una barreja d’energia, intensitat i eficàcia (18-8). Els andalusos reaccionaven a aquest primer intent d’escapar-se gràcies a la lluita en el rebot ofensiu i al primer triple en el setè intent, obra de Cristian Díaz (20-16).

El segon quart arrancava com el partit, amb imprecisions en els dos bàndols que deixaven un tempteig molt baix en els primers compassos. No obstant, la inspiració de Jenkins tornava a donar aire als gironins, davant un Granada que fallava pràcticament tot el que llançava en joc i vivia gairebé exclusivament dels tirs lliures. En algunes jugades, el Bàsquet Girona s’obsessionava massa amb el triple i això li impedia escapar-se més (26-20). Fins que emergia novament el caràcter de Taylor i un solvent Prkacin per establir una màxima diferència de 17 punts (38-21). Els andalusos estaven groguis i era un moment per continuar la bona feina fins al descans, però dos petits errors deixaven sol al tirador visitant, Tomas Bropleh, que ara no fallava i donava aire al seu equip al descans (41-27).

 A la represa, el Granada començava retallant la diferència amb un triple, però seria un miratge perquè el Bàsquet Girona responia amb la mateixa arma i no amb un, ni dos, sinó amb tres cistelles des del perímetre gràcies a un nou moment estelar de la parella de l’altra banda de l’atlàntic. A més, l’equip movia la pilota a la perfecció, digne d’ensenyar a les categories de formació i a les escoles de bàsquet. I així, esclar, era molt més fàcil llançar amb confiança (52-33).

El partit entrava en una fase d’intercanvi de cistelles, amb una certa baixada de la intensitat defensiva dels gironins, que concedien massa tirs lliures absurds, però el tan ansiat encert exterior permetia que la diferència s’estabilitzés entorn als 15 punts (61-46). Els andalusos amagaven amb reaccionar però es quedaria només en un intent perquè ni tan sols un dels seus millors tiradors, Luke Maye, era capaç d’anotar. Ràpidament els d’Aíto tornaven a endollar-se , i un triple de Hill combinat a una gran combinació de Fjellerup amb Garino eixamplaven la renda fins als 19 punts (68-49).

Per si encara quedava algun dubte que la victòria no s’escaparia, el Bàsquet Girona no afluixava ni un gram l’energia en l’inici de l’últim quart, i regalava jugades molt vistoses a una afició completament entregada (79-54). Taylor -qui sinó- liderava el «Fontashow», però també s’hi sumaven altres jugadors com Gasol i Vilà, que ahir va completar els millors minuts de les últimes setmanes. El Granada acabaria maquillant el resultat i el seu erràtic percentatge de 3 gràcies a una lògics relaxació gironina, però això no faria deslluir una gran versió dels d’Aíto i la connexió amb Fontajau, que ahir va ser el de les grans ocasions i va contagiar la seva energia als jugadors. Una energia que bé pot valdre una permanència si els andalusos no guanyen tres partits més que el Bàsquet Girona en cinc jornades.