Quan els impossibles es fan realitat

«He fet realitat el meu somni». Aquesta frase, tan sincera i profunda, s’ha acabat convertint en un tòpic en el món de l’esport. Molt sovint, quan un esportista assoleix el seu gran objectiu o fitxa pel club en què sempre havia volgut jugar, pronuncia aquestes paraules volent dir que ja ha arribat al cim de la seva carrera. No és pas el cas de Sara Bellapart. Aquesta gironina, de 28 anys, participarà el mes d’octubre a la Copa del Món d’Ironman a Hawai, sense que mai hagués imaginat poder-hi arribar. Sí, de ganes, passió i hores d’entrenament amb bici, nedant i corrents n’hi ha posat moltíssimes des de ben petita, però Bellapart reconeix que mai de la vida s’hauria imaginat poder ser al Mundial. «No és un somni fet realitat perquè no ho havia contemplat. No sabia que ho tenia a l’abast». A còpia de dedicació, esforç i molt de sacrifici sense pertànyer a cap club, Bellapart s’ha guanyat el dret a competir a Kailua ona (Hawai) amb les millors del món de la modalitat. Ho va aconseguir a Niça, fa dos diumenges, després que a Kagensburg (Àustria) acabés quarta i pensés «caram, ha anat més bé del que em pensava», quan d’entrada el seu objectiu era «acabar». A Niça, els resultats encara van sortir més bé. «Sí que tenia l’objectiu de classificar-me pel Mundial, però no ho esbombava gaire perquè sabia que era complicadíssim», confessa Bellapart d’allò més refeta amb el temps d’onze hores i 27 minuts que va fer. Ara té tres mesos per davant per preparar-se la gran cita anual de l’Ironman, que serà a Kailua Kona, a Hawai, la Meca d’aquest esport (triatló de llarga distància) que consisteix a nedar 3.800 metres, fer-ne 180 en bicicleta i 42 corrents. Bellapart, doncs, veurà fet realitat el que era un impossible i que de mica en mica ha anat convertint en utopia primer, somni després fins a fer-lo una realitat. L’atleta d’Ordis, Laura Martínez (Triatló Girona Costa Brava Tradeinn) serà l’altra representant gironina a la competició. 

La fal·lera de Bellapart per l’Ironman li ve de ben petita. Mai ha parat quieta i d’esport sempre n’ha fet però va ser anant darrere el seu cosí que li explicava batalletes dels Ironmans en què participava com va quedar encisada per la competició. «Jo al·lucinava amb tot el que em relatava de les proves». A partir d’aquí, amb quinze anys va fer la seva primera triatló. Això sí, amb bicicleta de muntanya fins que se’n va comprar una de carretera «amb el primer sou». Des de llavors que no ha parat de fer triatlons ni de repetir a la seva família que volia «provar» un Ironman. Quan es va decidir ara fa uns mesos va contactar amb l’extriatleta professional, Marcel Zamora, perquè la «guiés» amb entrenaments personalitzats per preparar-se per atrapar «l’objectiu d’acabar un Ironman». 

Bellapart no pertany a cap club i combina la seva passió amb la feina d’enginyera de ponts i camins al Consorci d’Aigües. S’entrena set dies a la setmana i els dissabtes i diumenges, quan no treballa és quan més hores hi dedica. «Tinc la sort que la meva parella, els pares, ma germana i els sogres han viscut aquesta meva il·lusió i m’acompanyen arreu. Això ajuda, però preparar-te per un Ironman requereix molt de sacrifici i renunciar a moltes coses», reflexiona. En aquest sentit i, amb el bitllet per al Mundial al sarró, Bellapart ja pensa en Hawai. De moment ha reposat una setmana abans de començar la preparació per poder ser «finisher» a la prova. «Els amateurs no tenim gaires opcions de fer una bona classificació perquè hi ha els professionals que tenen dedicació exclusiva. Jo competiré contra mi mateixa per millorar la meva marca», diu Bellapart, que també haurà de lluitar contra altres factors com «el jet lag i la calor».