La Cursa de la Dona torna a ser un èxit

Deu anys d'un esdeveniment esportiu i festiu sempre mereixen una bona celebració. La Cursa de la Dona de Girona va tornar a ser un èxit de participació. La prova ja és un clàssic de la ciutat. Una cita ineludible que cada any suma participants i noves accions, però que manté l'esperit reivindicatiu de la figura de la dona en el món de l'esport.

Milers de corredores van tenyir i omplir de rosa la Devesa. A l'inici es respirava un ambient familiar, intergeneracional i de celebració. Abans de donar el tret de sortida, es podia veure l'emoció d'aquelles que participaven en la Cursa de la Dona per primera vegada i, també, d'aquelles corredores que mantenen la il·lusió intacta després de no haver fallat en cap de les deu edicions. Les històries que s'amaguen darrere cadascuna d'elles i els motius per córrer la cursa són únics i diferents en cadascuna d'elles. Àvies, mares, filles, amigues o tot a la vegada. Amb un somriure d'orella a orella van començar a córrer, caminar o una barreja del dos. Per davant tenien aproximadament uns cinc quilòmetres assequibles per a tothom.

La diversitat i l'esperit acollidor és un tret distintiu d'aquest espai. Trobem moltes dones i nenes anònimes, però també una representació d'esportistes o dones vinculades a l'esport de Girona ciutat i comarques. Per posar alguns exemples, hi havia representants del Gerunda de futbol, del CPA Girona, subcampió del món en grups de show fa només una setmana, del GEiEG o de l'Uni, amb Laia Palau, directora esportiva, al capdavant.

Cares conegudes o no, totes elles són imprescindibles per fer de la Cursa de la Dona una festa de l'esport i la reivindicació. Un èxit rotund que va a més a cada edició. Enguany han estat 5.100 corredores el dia de la prova. Moltes d'altres han participat en les xerrades de salut femenina, formacions o entrenaments que s'han realitzat els dies i mesos previs. La Cursa de la Dona transcendeix més enllà del diumenge de cursa i la voluntat de l'organització és continuar ampliant aquest ventall d'activitats al voltant de l'esdeveniment.

Tot i que es tracta d'una cursa amb una clara vocació popular, també va haver-hi podi. La corredora més ràpida va ser Jolien Vandemoortele, que va finalitzar el recorregut per sota els dinou minuts. Van acompanyar-la al podi Clara Corominas i Nur Vilalta. L'organització no agafava temps perquè l'objectiu no era aquest.

Encara amb l'adrenalina i l'emoció a flor de pell, moltes corredores comentaven a l'arribada la voluntat de repetir el pròxim any. La idea i els valors de la Cursa de la Dona enganxen. Pas a pas i edició a edició la reivindicació agafa més força i provoca reaccions a la societat.