El somni de ser olímpic en rem s’impulsa des de l’Estany de Banyoles

Dennis Carracedo (doble skull lleuger, LM2X) i Aleix Garcia (doble skull pesat, M2X), remers del CN Banyoles, van fer el mes passat al Mundial de Belgrad un pas gairebé definitiu cap als Jocs Olímpics de París de l’estiu que ve classificant els bots d’Espanya per a l’esdeveniment. La Federació té la plaça i durant els primers mesos de l’any que ve hi posarà els noms. Tant Carracedo com Garcia, amb els seus companys Caetano Horta i Rodrigo Conde, respectivament, són els principals candidats, però la confirmació no arribarà fins el 24 i 25 de febrer. A través d’uns trails a nivell intern i de regates individuals, els tècnics federatius dibuixaran l’equip olímpic que defensarà Espanya a París. De fet també hi tenen opcions dos altres esportistes del club, Manel Balastegui i Jordi Jofre, fet que consolida el CN Banyoles com a referent.

El somni olímpic s’impulsa, per tant, des de l’Estany. I és que des de 1992, en l’època moderna, la presència de remers del CN Banyoles ha sigut notòria. Jordi Fontana, Andreu Canals, Carles Front i Josep Robert van ser els representants als Jocs de casa; el 2004 Teresa Mas de Xaxars va anar a Atenes, on també hi competia Mario Arranz, i a Tòquio hi era Manel Balastegui. A París el club gironí hi pot tenir almenys dos representants més. «El nostre nivell és molt bo, vivim els millors anys de la història, batent rècords d’alevins a veterans amb unes 180 llicències competitives i més de 200 si comptem també les d’oci. El 2008 quan vaig començar a aquí hi havia com a molt mig centenar de remers competint i no existia l’oci», explica Carles Grabulosa, tècnic del club i de la Federació. El CN Banyoles també recull resultats, i s’ha apuntat els últims campionats de Catalunya d’hivern, primavera i estiu, i va ser tercer al campionat d’Espanya. «La nostra meta és somiar en gran i sense límits», subratlla Grabulosa.

Dennis Carracedo, per la seva banda, als seus 24 anys, no amaga que després del bon paper al Mundial «ja m’hi veig» als Jocs, tot i tocar de peus a terra i ser conscient que encara s’ha d’acabar de jugar el bitllet en els propers mesos. Estudia Anatomia Patològica i Citodiagnòstic a distància i dedica als entrenaments unes quatre hores al dia. Va quedar fora de Tòquio i ara lluita per confirmar el bitllet per París. «Estem en bona dinàmica i si seguim així encara tenim marge de millora», confessa. Grabulosa ho certifica: «al Mundial van ser cinquens, amb República Txeca i Itàlia, que tenen menys marge de millora, per davant. Podrien optar a medalla».