L’accent neerlandès del Girona

Daley Blind no és l’únic neerlandès que juga en un dels clubs de màxim nivell de Girona. El futbolista del Girona FC, de 33 anys, hi ha arribat aquest estiu ja a la recta final de la seva carrera després de passar per Ajax, Manchester United i Bayern de Munic amb la il·lusió de tastar la Lliga espanyola i gaudir d’una nova experiència. A pocs metres de Montilivi, al Pavelló de Palau 2, un altre neerlandès, Django Bogers, patinant i amb l’estic a la mà, mira de fer-se un nom a l’esport. Té només vint anys i, si bé com aquell qui diu, tot just comença la seva carrera esportiva, també és internacional absolut pels Països Baixos i ja ha guanyat un Mundial a la tercera categoria d’hoquei patins. Bogers ha aterrat aquest estiu al Garatge Plana Girona procedent de l’Arenys de Munt i confia posar el seu granet de sorra a assolir els objectius del club i continuar un any més a OK Lliga. 

Un neerlandès jugant a hoquei patins? I al Girona? Força gent, encuriosida, es deu fer aquesta pregunta. Una pista: Lloret de Mar. Vet aquí. Django -la d gairebé és imperceptible en la pronúncia- és la tercera generació d’una família neerlandesa que va arribar fa més de seixanta anys a Lloret i s’hi va establir. Els besavis de Django van descobrir Lloret de vacances als anys seixanta, després els avis se’n van enamorar i hi van obrir un primer negoci per llavors quedar-s’hi a viure ja amb el pare del jugador del Girona nascut. La família fins i tot va rebre fa uns anys un reconeixement per part de l’Ajuntament de Lloret per la «fidelitat empresarial» a la vila. 

Lligar Lloret de Mar i l’hoquei patins ja és més fàcil. El club selvatà és un històric d’aquest esport i ha estat un bon grapat de temporades a la màxima categoria. Tot i això, la passió de Django per l’hoquei patins no neix ben bé d’aquí, sinó que va començar als Països Baixos. «Un cop que vam visitar la família, vam anar a veure un partit d’hoquei gel del germà petit d’una familiar. Em va agradar i vaig dir als meus pares ‘jo també vull fer això’». Per jugar a hoquei gel, a les comarques gironines l’opció és Puigcerdà, a cent setanta-nou quilòmetres de Lloret, o Barcelona, també lluny. «Tot quedava a massa distància i vaig decidir provar l’hoquei patins a Lloret». Misteri resolt. 

A partir d’aquí Django va anar cremant etapes fins a arribar a l’OK Lliga el curs passat amb l’Arenys de Munt, alhora que acudia a la trucada de la selecció neerlandesa. «Amb vint anys ser internacional és ben parit», diu traient-hi ferro. Amb el Girona, de moment, ja ha fet un gol i confia de mica en mica anar escalant posicions. Mentrestant, i mentre pugui, alternar l’hoquei amb els estudis de mecànica de motos d’aigua al concessionari Yamaha.