Toca posar tota la carn a la graella

El Bàsquet Girona rep un rival directe a Fontajau en la primera de les quatre finals per ser a la Copa del Rei de Màlaga

Pons, a punt per esmaixar en el partit davant el BAXI Manresa

Pons, a punt per esmaixar en el partit davant el BAXI Manresa / Oscar Bayona

Guillem Camps

Arribats a aquestes alçades de primera volta, i en el context en que el Bàsquet Girona rep aquest migdia el Joventut (12.30, Movistar Deportes), és imperatiu donar el màxim sobre la pista. Els de Salva Camps afronten la primera de les quatre proves que determinaran si jugaran la Copa del Rei amb l’obligació de mostrar una imatge més sòlida que en els últims compromisos si volen derrotar una Penya a l’alça i que lluita per entrar en les mateixes places. Ara mateix els dos equips, empatats amb el mateix balanç, no estan entre els vuit primers per culpa del mal diferencial de punts global (-37 els gironins i -71 els badalonins). L’equip que guanyi probablement hi tornarà entrar, mentre que el perdedor es quedarà gairebé sense marge d’error. 

Tot i que les opcions per jugar el torneig del KO són evidents, Jaume Sorolla va assegurar en la roda de premsa prèvia que «no ens fixem la Copa com a objectiu», si bé va acabar reconeixent que «seria un premi a una temporada que estem jugant bastant bé i estem aconseguint els resultats que volíem». El pívot tortosí serà un dels encarregats, juntaments amb el seus companys de posició, d’aturar Ante Tomic, que als seus 36 anys encara continua sent un jugador temible pels seus rivals gràcies a la seva habilitat per anotar i assistir des del pal baix. «És un jugador que pot anotar molt fàcilment i passar molt bé, és una característica molt important. Hem de ser molt físics amb ell», va advertir. 

Els dos equips arriben en un bon moment a nivell físic, havent recuperat pràcticament tots els efectius. Salva Camps podria comptar amb tots els jugadors de la plantilla si Juani Marcos i Èric Vila, dubtes fins a última hora, s’acaben recuperant plenament dels seus problemes. S’ha de destacar especialment, en aquest cas, la possible tornada de l’argentí després d’estar dos mesos i mig de baixa per una lesió a la mà dreta. Per la seva banda, Vila ha arrossegat un procés víric al llarg de la setmana. 

A davant, els gironins es trobaran amb una Penya clarament millorada respecte a la que va rebre severs correctius a Saragossa (113-83) i Múrcia (105-73). De fet, els de Carles Duran només han guanyat un partit fora de casa, a la pista del cuer Palència. Però amb les recuperacions de jugadors clau com Tomic, Feliz o Brodziansky s’ha tornat a veure una versió més reconeixible dels badalonins, que a casa han guanyat equips d’Eurolliga com el Baskonia i el València. «Estem parlant d’un equip que hauria d’estar entre els vuit primers. Té jugadors molt experimentats, amb coneixement del joc, va destacar Salva Camps, que considera que es trobaran un equip «més fet» que en setmanes anteriors, quan Carles Duran ha hagut de tibar de l’inacabable planter. No obstant, el tècnic verd-i-negre haurà de descartar un dels tres jugadors extracomunitaris, dos dels quals -Andrews i Thomas- són els màxims anotadors de la plantilla. 

Guerra d’estils

Si el Bàsquet Girona és el segon equip que més llança des del perímetre, el Joventut basa gran part del seu joc en les situacions a prop de cistella. En aquest sentit, és el quart equip de la competició que més tirs de dos punts llança, el segon en tirs lliures anotats i el que més faltes rep