Carme Valero: "Ens deien que no podíem guanyar res pel fet de tenir cul i pits"

“Va ser una bomba. Va guanyar dos mundials consecutius i va ser la primera atleta espanyola olímpica. La societat no estava preparada per”, assegura Carlos Martín, veterà periodista expert en atletisme. “Va ser una pionera. En unes condicions molt difícils, en una societat dominada pel masclisme, es va anar obrint camí. Va ser una dona coratge”, assenyala José Manuel Abascal, mític exatleta espanyol. “És molt important tenir referents. I ella va significar molt per a les noies que van venir després a les proves de cros, mig fons i fons”, explica l'exatleta Sandra Myers. “La Federació Internacional la va reconèixer com la millor atleta espanyola del segle XX. És un títol molt merescut”, sosté Josep Maria Antentas, company i amic etern. “No hi ha cap altre camí: l'esforç, el sacrifici, la constància i la disciplina. Va ser una autèntica espartana de l'atletisme”, conclou Abascal. Totes aquestes frases defineixen a la perfecció qui va ser Carme Valero (Castellseràs, 4 d’octubre de 1955).

El palmarès de Carme Valero és impressionant. Va ser fins a 25 vegades campiona d'Espanya en diferents distàncies (800, 1.500, 3.000, 5.000 i cros). I a nivell internacional va pujar tres vegades consecutives al podi dels Campionats del Món de Cross (o camp a través, com s'anomenava en aquella època), amb una medalla de bronze (1975) i dues d'or (1976 i 1977), a més de ser la primera dona espanyola a participar en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'atletisme (Montreal'76). Sense oblidar, és clar, el seu paper reivindicatiu en defensa de les dones. Una CAMPIONA D'HONOR amb majúscules.

INICIS DIFÍCILS

La seva germana Rosa recorda una anècdota dels inicis de la Carme en l'atletisme, quan era molt petita: “El nostre pare li lligava un cascavell al turmell perquè no es perdés quan s'entrenava per la muntanya”. “Semblava un xai”, assegura somrient la Carme. I és que la seva passió per córrer li va fer superar tota mena de dificultats, fins i tot els convencionalismes de l'època, quan estava molt mal vist que una dona corregués en pantalons curts. Va començar a les pistes del Club Natació Sabadell, que eren de cendra, sense unes sabatilles apropiades: “Relliscava sempre”. Al costat, l'etern entrenador Pep Molins, que va ser un pare per a tota una generació d'atletes catalans, especialment per a la Carme, a qui cuidava com una filla. Només tenia 16 anys i estava cridada a ser una estrella. I ho va ser, encara que es va haver de comprar les primeres sabatilles de claus a terminis: “Em van costar 500 pessetes i m'ho anaven descomptant cada mes del sou que cobrava a la botiga d'esports de Molins on treballava”, recorda la Carme amb nostàlgia d'una època difícil però feliç.

REBEL AMB CAUSA

Perquè Carme Valero va ser molt més que una atleta pionera. Va ser una rebel amb causa que va arribar a enfrontar-se a la Federació Espanyola per reivindicar el paper de la dona a l'esport. “Les menyspreaven i les discriminaven”, assegura Abascal. “Cobraven una desena part de les dietes dels homes”, assenyala Antentas. “Vaig tenir força problemes per ser dona”, reconeix la Carme. "No els importàvem, ni tan sols ens avisaven per a les reunions prèvies a les competicions", explica amb indignació. “Deien que no podíem fer res tenint cul i pits”. I s'equivocaven, és clar. Perquè Carme Valero va guanyar dos campionats del món de cros consecutius: a Chepstow (Gales) el 1976 i a Düsseldorf (Alemanya) el 1977. Abans, el 1975, ja havia estat medalla de bronze a Rabat (Marroc). Superant sempre les atletes dels països de l'Est, que eren les seves principals rivals.

Carme Valero també té una altra fita històrica a la seva biografia: va ser la primera atleta espanyola a participar en els Jocs Olímpics, a Montreal’76. “Vaig córrer els 800 i els 1.500 metres i la veritat és que no vaig tenir gaire sort perquè hi vaig arribar mig malalta. Però em sento molt satisfeta de ser una pionera”, reconeix l'atleta catalana. Avui, als 68 anys, Carme Valero segueix corrent pels boscos de Sabadell. Perquè “em fa sentir lliure, em permet volar, somiar...”. Una autèntica CAMPIONA d'HONOR.