Europeu, Mundial i Jocs: el triplet que somia Blai Mallarach

L’olotí Blai Mallarach continua, incombustible, com un fix de la selecció espanyola de waterpolo. Amb 36 anys no amaga que el final d’una carrera plena d’èxits s’apropa, però encara no en vol parlar. En canvi el que sí que veu el garrotxí és la possibilitat de firmar un triplet històric aquest 2024 en què «els astres s’han alineat» per servir-nos un Europeu, un Mundial i uns Jocs Olímpics, així, l’un darrere l’altre. Un desafiament majúscul, però que progressa adequadament perquè la selecció ja va guanyar el campionat d’Europa el mes passat a Croàcia, precisament contra els amfitrions, i aspira a tot en les altres dues competicions. Al Mundial que aquests dies es disputa a Doha, Espanya hi ha debutat avui escombrant Sud-Àfrica (21-5) amb dos gols de Mallarach, que aquesta temporada ha canviat el CN Barcelona pel Sabadell.

«Hem arribat al campionat en bon estat de forma. Ho vam demostrar a l’Europeu guanyant el títol contra els amfitrions, i això no és casualitat, és gràcies al treball que hi ha al darrere», destaca l’esportista gironí, que posa com a clau per situar Espanya en totes les travesses de favorits que «som molt modulars i ens saben adaptar als contrincants, tenim molta variabilitat tàctica i molts jugadors de qualitat, no depenem d’un o dos». Hongria, Croàcia, que es juga el bitllet olímpic que sí que ja té Espanya, Itàlia i Sèrbia seran els grans rivals.

Tres setmanes després de proclamar-se per primera vegada campiona d’Europa, Espanya busca a Doha el quart títol mundial. Per a Mallarach res de nou, això de competir al més alt nivell. Ha disputat tres Jocs (Londres, Río i Tòquio) i en té assegurats uns quarts aquest estiu a París. D’on es treu la motivació després de tants anys a l’elit? Blai Mallarach ho té clar: «vull ensenyar als meus fills (un nen i dues nenes) els valors de l’esport i que puguin gaudir veient-me jugar. És la motivació més gran. Som uns privilegiats que vivim del nostre hobby, tan de bo durés sempre que la nostra passió és també la nostra feina». 

Lluny es veuen ara aquells inicis en la natació a Olot, on encara hi té la família tot i que ell ara viu a Sant Cugat. Se li donaven bé les dues coses, nedar i jugar a waterpolo, i les va anar compaginant fins que als 13 anys li van oferir integrar-se a la Blume, a Esplugues, al centre d’alt rendiment, per les seves qualitats de waterpolista. Va ser un xoc «més que per a mi, per als meus pares», i aquell cop encara no va fer el salt. Se’l va reservar per a un any més tard, amb 14, quan la mare ja ho veia més clar. Marxava de casa per viure, entrenar i estudiar en paral·lel a la pràctica esportiva i allà hi va estar fins els 18. Ben aviat va incorporar-se al CN Barcelona pels juvenils però de seguida va entrar en la dinàmica del primer equip, guanyant la LEN Cup el 2004, la segona competició europea. Tot i competir a l’elit, també es va treure el grau d’ADE i, uns anys més tard, va provar fortuna a l’estranger, a Zagreb (Croàcia), i a Atenes (Grècia), on jugava a l’Olympiakos. «Van ser grans experiències. Ho recomano a tothom. Anar a conèixer un país i una cultura diferent val molt la pena. Et fa créixer com a persona, tens més amistats, experiència... Després dels Jocs de Río, la temporada 2016/17, va tornar a Catalunya, via el Barceloneta, on va guanyar-ho pràcticament tot. Els dos darrers anys havia competit amb el CN Barcelona i aquest curs ho fa amb el Sabadell, sempre a l’elit del waterpolo espanyol.

«El final s’acosta, físicament cada vegada et notes més just, costa recuperar-se i t’adones que l’alta competició és molt exigent. Porto molts anys sacrificant la vida familiar, ara he marxat a Doha i tinc els caps de setmana hipotecats. Tinc ganes de tenir també un altre tipus de vida», admet el waterpolista garrotxí, que no obstant això, encara no s’aventura a posar data per a una hipotètica retirada perquè ara, entre mans, només pensa en el repte del triplet. «Ens vam ajuntar amb els companys d’equip i vam dir que podem guanyar les tres competicions, Europeu, Mundial i Jocs. Mai més tornaran a coincidir, potser, en tants pocs mesos de diferència i la volem fer grossa», reitera Blai Mallarach.

Assegura que el seu esport és una passió que l’ha convertit en qui és. «El waterpolo és una família. La vida en equip, el sacrifici personal pel benefici dels companys, tot això crea germanor. Em sento molt orgullós del llegat que deixaré», afegeix el jugador olotí, que admet que es tracta d’un esport «molt sacrificat i encara desconegut». Croàcia i Austràlia seran els altres rivals de l’equip de David Martín al Mundial en una fase de grups on l’objectiu és passar directe a quarts.

Subscriu-te per seguir llegint