Francesc Cayuela: «Abans de Setmana Santa sabrem si es podrà fer la pista d’atletisme o no»

Amb la bandera del model social de club que durant més de cent anys li ha permès consolidar-se en el teixit social gironí i esquivar tots els obstacles que li apareixien, el GEiEG manté més viva que mai la flama. El president Francesc Cayuela n’explica la fórmula, barreja d’esport, valors i, sobretot, moltes hores de feina i dedicació. De maldecaps, molts. Un és la pista d’atletisme, una necessitat històrica que no es desencalla i a la qual Cayuela confia poder dir «sí o no» abans de Setmana Santa.

-Al desembre van aprovar un pressupost de 5’5 milions a l’assemblea. El club de mica en mica va superant el context de crisi dels darrers anys?

Sí. Tenim un equilibri. Molt feble, això sí. Necessitaríem arribar a la massa social que teníem abans del temporal Glòria, que era d’uns 12.000 socis. Això dóna tranquil·litat econòmica per encarar el dia a dia i pensar en inversions a curt termini. Estem a la vora dels 10.000. Tot i això, mai ens hem aturat. Hem treballat en el dia a dia i alhora innovat. Tenim dos gimnasos de primera línia a Sant Ponç i Sant Narcís amb maquinària de darrera generació. No és que estiguem tot el dia planyent-nos i dient «és que no podem», sinó que en aquest context, intentem esprémer al màxim els nostres recursos per mantenir un bon dia a dia, que és prou complicat, i alhora innovar.

-Parla del temporal Glòria. Després va venir la pandèmia, el preu de l’energia es va disparar i ara la sequera. Com afecta el decret de restriccions al club?

Apliquem el decret com no pot ser de cap altra manera, però en el dia a dia no afecta. La gent ha entès perfectament que hem d’estalviar aigua. Funcionen la meitat de les dutxes i a, més a més, ho fan amb un dispositiu per reduir-ne el consum. El soci es pot dutxar igualment i anar a la piscina. Hem regulat el regadiu, també. L’estalvi d’aigua és molt important però l’afectació al soci és mínima. 

-Hi ha comprensió entre els socis?

Sí. Els mitjans de comunicació n’han parlat molt i la realitat és que no plou. A més a més, el club garanteix la qualitat del servei pràcticament com abans. 

-Si s’entrés a la Fase 2 de sequera, podria ser dramàtic?

S’hauria de veure. En l’àmbit català, formem part de l’Associació de Clubs de Natació de Catalunya, que inclou clubs sense ànim de lucre, amb seccions i que fan labor social i que tenen aigua com a eix vertebrador. Hem negociat amb la Secretaria General de l’Esport i l’Agència Catalana de l’Aigua que les mesures que s’apliquin siguin ajustades al sector per estalviar l’aigua que calgui però sense carregar-nos els clubs. Les nostres piscines no són només per anar-hi a gaudir, que també, sinó que tenen funció esportiva, formativa, social i de salut. Tot i això, esperem no haver-hi d’entrar.

-Quina sensació li genera veure centenars de vailets amb el xandall del GEiEG arreu de les comarques gironines?

És la visualització de tot el que se sent. En moments complicats com aquests, és difícil gestionar i tenir equilibri econòmic. No ens agrada el martiri ni volem passar a la posteritat. Som aquí perquè volem, però sí que de vegades es passen males estones quan hi ha gestions que no surten bé, administracions que no responen o no volen saber què fem. Això de vegades genera desencís i cansament. Llavors, passejo per les instal·lacions en hores d’entrenaments i partits a veure els esportistes com gaudeixen de l’esport, lleure i la cultura. Nosaltres volem consolidar el projecte esportiu marca GEiEG. Qui vingui a fer esport aquí, rebrà també un valor formatiu. Això és el que distingeix i ens fa diferencials. 

-Enguany han incorporat un director esportiu, Adrià Bertran. Es nota la seva feina, ja?

Tenir una persona a peu de pista i en contacte directe amb entrenadors, monitors i voluntaris permet resoldre problemes diaris, marcar objectius i que l’esport vagi un xic més enllà. És un professional de referència. 

-En quina fase està el projecte de la pista d’atletisme?

Hem començat de zero altre cop. Tinc un compromís amb la gent de la secció de tenir una resposta en pocs mesos de com se soluciona. Estic en converses amb les tres administracions, local, catalana i estatal. He de ser positiu i estic convençut que arribarem a una bona solució. A Girona podem fer molts esports: futbol, bàsquet, natació, hoquei, però no s’hi pot fer cap competició d’atletisme. Han de creure que l’atletisme és important. Tenim més de cent fitxes federatives d’atletes que competeixen, però a la pista no s’hi pot fer res des de fa anys perquè no aguanta. És com ciment. Fa anys que hi treballem, amb algunes promeses incompletes. Entenc que els atletes i els pares estiguin enfadats perquè he promès coses d’allò que m’han promès... Cal donar-hi solució i m’he compromès pels voltants de Setmana Santa a dir A o B per veure si Girona pot tenir atletisme o no.

-Què hi diuen les institucions?

La gent està predisposada a ajudar. Quan demano, no ho faig pel GEiEG, ho faig per la ciutat. Cobrem el mateix exactament a final de mes, zero. El nostre lucre és social. No ens mou guanyar diners, sinó revertir-ho a la ciutat.

-Al GEiEG cap esportista cobra per fer esport?

Cap. A l’esport que no és d’elit ni de categories altes, cal frenar el pagament als esportistes. Una cosa és cuidar-los, cobrir-los el desplaçament, entrepà o el que sigui, però no pagar-los per fer esport. Ni que siguin tres-cents euros. La vida esportiva és molt curta i molts pleguen d’estudiar i es frustren. Ens equivoquem si paguem esportistes que no siguin professionals. 

-L’AVAV s’entrena al GEiEG. És bo crear sinergies i acords amb altres clubs?

Sempre ho hem fet. Pensem que és millor treballar conjuntament. Si podem unir esforços, estalviem recursos econòmics i humans. Ho hem fet molts de cops. 

-El model social del club batega fort?

Totalment. Anem creixent. Som uns 2.000 esportistes, cap a 60.000 que van a pàdel, gimnàs, aquagym, pilates i gairebé la meitat són dones. Hi ha paritat. A més a més estem molt orgullosos de la secció d’esport adaptat, que ha rebut un premi darrerament de la Fundació Catalana de l’Esport.