Michel només fa dos canvis: falta fons d’armari

El Girona tenia ahir a la banqueta Portu, Stuani, Arnau, Borja García, Blind, Pablo Torre, Jastin i Valery, a banda dels porters suplents Juan Carlos i Fuidías. En un dels partits més espessos de la temporada, Míchel no hi va trobar, allà al seu costat, el fons d’armari que necessitava per sacsejar un equip imprecís. L’entrenador només va ordenar dos canvis, i només Portu i Stuani, aquest a un quart d’hora del final, van refrescar l’onze. Potser sí que al mercat d’hivern es va deixar escapar l’oportunitat d’apuntar un bloc que, en general, segueix enlluernant, però que en particular, aquesta segona volta encadena tres derrotes seguides fora de casa.

Havia quedat clar en el partit de Copa: visitar el Mallorca a Son Moix no és ni fàcil ni agradable. I quan et cauen de la convocatòria els dos futbolistes més físics, més capaços d’igualar tot allò que exigeix l’equip d’Aguirre (David López i Yangel Herrera), et queda el cor una mica encongit. A l’hora de la veritat, a més, Blind encara no està bé perquè tot i viatjar no té minuts, i ja en els primers deu minuts va quedar clar que tocaria patir molt. No va ser com aquell dia de la Copa, que quan el Girona se’n va adonar, ja perdia 3-0, però la primera despistada general, Copete la va penalitzar. I ja no s’hi va ser a temps per respondre, tot i quedar una hora de partit.

Potser aquesta onada de realitat, al final, acaba sent bona per a l’equip. Potser que sembli que la cosa perd gas treu una mica els focus de sobre un Girona que no està acostumat a viure de protagonista principal i que li riguin les gràcies. A onze jornades del final el guió continua sent molt interessant: la lliga va ser un somni molt maco, però la Champions sí que, per poc que la cosa es torni a afinar, mantenint Montilivi un fortí, serà una il·lusió feta realitat.