«Jugar a Europa és un repte, però el primer objectiu és salvar-nos»

Entrevista al General Manager del Bàsquet Girona

Xus Escosa a la sala de premsa de Fontajau.

Xus Escosa a la sala de premsa de Fontajau. / MARC MARTÍ

Jordi Roura

Jordi Roura

La victòria contra el València els dona tranquil·litat i, fins i tot, mitja permanència?

La victòria de diumenge va ser important, bàsicament és el resultat del treball que hem fet aquest temps. Ens dona tranquil·litat, però hem de continuar posant el focus en preparar-nos bé pel partit de dissabte contra el Manresa i per afrontar aquestes últimes vuit setmanes de lliga en la millor forma possible. Mitja permanència? Soc home de números i de fets, i quan sigui un fet matemàtic, ho podrem celebrar. Tenim algun bàsquet average en contra, però hem de ser optimistes i veure el got mig ple, i tant.

Hi ha, però, encara molta diferència en el rendiment a casa i a fora.

A Múrcia a la primera part no vam competir bé, però a la segona vam fer un pas endavant. I això va continuar l'altre dia contra el València.

Si la permanència se segella aviat, Europa és l'objectiu?

Com a club hem de pensar a intentar aconseguir els màxims reptes esportius. Un cop assolim la permanència, hem de pensar a assolir la millor classificació possible, sempre posant el focus en com entrenem i enfoquem el dia a dia. Això ens farà més fiables.

Què dona anar a Europa? Per a un club modest pot ser massa desgast?

Com a club seria interessant projectar la imatge de Girona a Europa. Pel que fa a rendiment, si tens una plantilla ajustada, et pot servir també tenir doble competició, les setmanes d'entrenament són més fàcils. Les setmanes de dissabte a l'altre diumenge són llarguíssimes i, a part, l'ACB té les aturades per les finestres FIBA. És un repte jugar a Europa, però no hem d'oblidar que el primer objectiu és la permanència.

Ara que fa dos mesos de la seva arribada al càrrec, mirant enrere, li feia vertigen la situació (l'equip acumulava sis derrotes seguides, que van ser set amb la del Breogán)?

Soc una persona optimista. El dia de la meva presentació ja vaig dir que venia a ajudar el club i l'equip, a revertir la situació, i ho hem fet. Quan estàs implicat en un projecte, t'oblides una mica de tot i et centres en l'objectiu. En aquests dos mesos s'ha treballat molt bé, els jugadors han fet un pas endavant, però hem de seguir, encara queden reptes en aquests nou partits que resten.

Quina feina fa el General Manager?

En el bàsquet professional hi ha moltes tasques que no es veuen. Hi ha molta gent al darrere. En el meu cas, veig com funcionen diferents aspectes. Puc aportar molt en l'àrea de rendiment, sobre el dia a dia, veure dinàmiques, fer ajustaments... potser ara a causa de la intensitat del dia a dia del primer equip no passo tant pels pavellons de la base, però hi segueixo molt en contacte.

Però fitxa o no fitxa vostè?

Actualment, els treballem en l'àmbit intern i de manera consensuada. Fotis (Katsikaris) aquí també hi té i hi ha tingut veu.

Seguirà en el càrrec la temporada que ve? D'entrada va dir quan el van presentar que era un càrrec temporal.

És un tema que han de valorar les dues parts. De moment ens vam posar aquests quatre mesos i quan acabi la temporada ja en parlarem. Jo em trobo còmode, però soc una persona molt prudent. Hem d'estar satisfets que tot va bé i que només resta acabar de tancar la permanència.

Però s'ha de començar a planificar la pròxima temporada. Ho estan fent?

Internament, sempre els clubs miren a curt, mitjà i llarg termini. I nosaltres també ho fem.

La plantilla està formada per 14 jugadors i se n'han de descartar dos cada jornada. Continuaran així fins a final de temporada?

Sí, aquesta és la idea. Hi ha hagut lesions, i ara el que hem d'aconseguir és arribar als partits amb els 14 jugadors al 100% i que hi hagi competència.

Juani Marcos i Sergi Martínez són dos peces de gran valor, cedides pel Barça. Es pot somiar en retenir-les?

Estem molt contents de la seva aportació, de la de tots dos. Juani ha tingut una temporada complicada per culpa de les lesions, però el seu rendiment ha sigut excel·lent, com el d'en Sergi, que també va tenir problemes físics a principis d'any i allò el va condicionar una mica. Ara ja ha tornat a agafar el millor estat de forma. Ho valorarem a final de temporada, si hi ha opcions de seguir.

Com ha canviat l'ACB respecte a la qual va conèixer en l'anterior CB Girona?

Ara la competició està més reglada. L'Instant Replay ens dona aspectes molt positius. Tot el tema de màrqueting també ha evolucionat, i també la logística dels partits, ara hi ha molts més protocols. En el joc s'ha evolucionat. Hi ha moltes més possessions, es tira molt de tres, el joc interior està en perill d'extinció... és com els ossos polars, aviat no ho veurem això de posar la pilota a dins (riu). Però tot són modes, i d'aquí a un temps canviarà.

Parlem de la base. Van ser els únics de la Minicopa amb un equip integrant 100% per jugadors de casa, en aquest cas de Girona. Seguiran aquest model?

Com tot club jove, el tema de la base surt per potenciar el talent de la província. Això evolucionarà quan consolidem altres aspectes relacionats tant en la base com amb el primer equip. En el futur, quan el club sigui sostenible en altres temes, hem de poder buscar talent sorgit fora de les comarques gironines. Però per portar jugadors, sobretot menors d'edat, en poder-los donar les millors condicions.

Els equips de la base tenen opcions d'anar aquesta temporada als campionats d'Espanya?

Tant en masculí com en femení n'hi ha. Potser el que en té més és l'U18 femení. Però com a club no ha de ser una prioritat això. En aquests deu anys hem fet bé la feina i això ens ha permès situar-nos al nivell dels millors equips, ara ja podem competir amb Barça o Penya en masculí, o amb Mataró i Barça en femení... hi estem a prop. Hem competit contra qui abans ens guanyava de 60 i aquest cap de setmana hi vam perdre de set.

Mantindran el conveni amb el Salt per tenir l'equip d'EBA?

Estem contents, l'equip s'ha salvat i ja hem començat a parlar de mantenir-ho. A tot tardar a finals de maig hem d'haver pres la decisió.

Subscriu-te per seguir llegint