Tres dies intensos de jazz al festival de l'Estartit

Bressol Mediterrani

Que la música no té fronteres és una evidència que és el llenguatge més universal. La remor de les aigües de la mar Mediterrània i el suau buf de la tramuntana van acollir dissabte la tercera entrega del festival de jazz, que va reunir a l'escenari tres músics d'indrets diferents: el trompetista sard Paolo Fresu, l'acordionista francès Richard Galliano i el pianista suec Jan Lundgren. Músics virtuosos per a una proposta de jazz paneuropeu amb arrels a les seves respectives cultures.

El concert va ser de gran bellesa estètica i poètica. Les melodies màgiques i evocadores es fonien amb la remor del mar estartidenc, al bell paratge que acull des d'aquest any les activitats del festival. Com els músics van esmentar en diverses ocasions, un homenatge a la Mediterrània a través del nou treball discogràfic del trio, el segon volum de Mare Nostrum, publicat el 2016. I precisament amb aquest tema es va iniciar el concert, un tema que batejava i obria també el primer volum publicat el 2008.

La música de Fresu, Galliano i Lundgren és tendra i reflexiva, no exempta de vivacitat en certs passatges i intensitat interpretativa i sovintejats tocs d'humor i divertimentos escènics. Un so nítidament mediterrani, amb visites puntuals a d'altres ritmes i cultures, com les tradicions nòrdiques, de la mà del pianista Jan Lundgren. No en va Fresu, al llarg de la seva dilatada trajectòria musical, s'ha apropat a tot tipus de músiques i mestissatges sonors, inclosa, en aquest concert, una bellíssima adaptació de Si dolce è il tormento de Claudio Monterverdi, en una evocació de la gran Venècia oberta al món com la Mediterrània, que és el bressol de la nostra cultura.

Prèviament, el concert de vespre que obria la vetllada el van protagonitzar Albert Cirera i els Tres Tambors, que van presentar Suite salada, una llarga peça de 50 minuts d'un so innovador i improvisacions emotives i sorprenents.

Del rock americà als ritmes brasilers

La segona jornada del Festival de Jazz L'Estartit-Costa Brava va començar de manera esplèndida amb força i ritme. El pianista nord-americà Bruce Barth va recórrer a l'experiència personal per oferir un homenatge jazzístic a la mítica banda de rock Grateful Dead, els discos de la qual comprava de petit i per a la qual va tenir paraules apassionades damunt l'escenari. Barth ha tocat també amb els millors, com Tony Bennett o Wynton Marsalis, i els seus treballs discogràfics són obres de referència: East and West, publicat el 2001, va ser definit com «un dels millors discos de jazz de la memòria recent». Bruce Barth va demostrar aquella interrelació de les músiques, la frontera de les quals queda, sovint, desdibuixada per la força de les notes.

Ja entrada la nit, l'italià Stefano Bollani va pujar a l'escenari acompanyat de la seva banda de músics brasilers per a una sessió de passió i ritme. El pianista pianista italià presentava el seu darrer disc, Que Bom, tot just publicat fa uns mesos, en que aplega les seves pròpies melodies en un embolcall de ritmes brasilers, que van generar entusiasme entre el públic. De fet, l'enamorament del públic amb Bollani va ser immediat a la primera peça, que el músic va interpretar en solitari al piano; la seva passió, vitalitat, bon humor i amor per la música es van transmetre de manera immediata i, més que un concert, va ser un exercici col·lectiu d'optimisme.

Que Bom compta amb la participació de, entre d'altres, Caetano Veloso, en una bellíssima composició d'amor que va cloure el concert, que Bollani va escriure per a la seva dona, cantada en aquest cas pel mateix pianista. També va retre homenatge a l'escriptor de culte Kurt Vonnegut i la seva novel·la Galápagos. Acompanyat d'una atractiva banda amb dos percussionistes, un bateria i el contrabaixista Jorge Helder, que va tenir un gran protagonisme, el Mediterrani s'agermanava amb el Brasil més rítmic i apassionat, sobre la base de les melodies elegants d'Stefano Bollani.

Una nit de passió.

Paquito D'Rivera tanca el Festival

Paquito D'Rivera és un dels grans mites del jazz. Al seu concert de l'Estartit que tancava el festival i també la seva darrera gira, D'Rivera va demostrar tota la dimensió del seu nom, no només en l'aspecte musical, sinó també amb la seva hàbil manera de posar-se el públic a la butxaca i fer-lo partícip de l'espectacle. Es troba el músic cubà celebrant el seu setantè aniversari, en plena forma, amb una capacitat innegable d'atracció i fidel a la música que l'ha fet famós arreu del món: l'anomenat latin jazz i el seu interès per diverses músiques frontereres, del bolero a la salsa, el rock i fins i tot la clàssica, de les que n'extreu i adapta el millor per donar-li un nou sentit rítmic.

El mateix Paquito D'Rivera reconeixia la seva admiració i el deute vers la música brasilera, de la qual ens va oferir diverses mostres, inclòs un especial homenatge a Antonio Carlos Jobim. Acompanyat d'una banda extraordinària de talents musicals cubans, liderada pel pianista Pepe Rivero, el concert es va moure per diferents èpoques de la seva llarga trajectòria musical i per diferents estils, inclosa una meravellosa adaptació del Nocturn de Chopin, i les sovintejades referències admiratives al seu amic Dizzy Gillespie.

D'Rivera acostuma a donar joc als seus acompanyants i els músics del Pepe Rivera Trio van tenir diverses oportunitats d'exhibir la seva capacitat en especial en la llarga improvisació al voltant del clàssic Summertime de George Gershwin. Tot plegat en una vetllada que va semblar curta, però d'una intensitat inusual.

Prèviament al concert del cubà, va ser el nord-americà Jonah Smith qui va posar els ritmes més americans a l'incomparable escenari de la punta del Molinet. Blues i soul de bella factura acompanyat pel guitarrista català David Soler, amb la col·laboració puntual de la impressionant veu de Paula Valls, a qui el músic americà ha produït el seu darrer disc.

El Festival de Jazz de l'Estartit-Costa Brava ha abaixat, doncs, el teló amb una agradable sabor de boca. El nou format estrenat aquest any ha permès gaudir de quatre dies d'intensa i variada oferta, d'alta qualitat sempre, que ha permès gaudir de noms consagrats i descobrir nous músics i noves músiques.