Setze anys després d'enamorar milions de teleespectadors a la segona edició d'«Operación Triunfo», Manuel Carrasco es consolida com una de les veus més destacades del panorama espanyol amb el seu nou àlbum «La cruz y el mapa». El seu vuitè disc, gravat als mítics Abbey Studios de Londres, s'ha mantingut diverses setmanes a dalt de la llista dels discos més venuts de tot l'Estat. El concert, que s'havia de celebrar al Guíxols Arena es trasllada, finalment, a l'Espai Port.
«Angoixós» però «emocionant». Així veu Carrasco el món de la música, sense queixar-se. Una muntanya que el cantant de Huelva ha anat escalant a poc a poc fins a assolir l'èxit i instal·lar-s'hi.
Com se li va quedar el cos després d'actuar per 50.000 persones al Wanda?
La gira està sent una passada, estic vivint un estiu increïble. La veritat és que hem aconseguit una cosa impressionant en els temps que corren i això em fa molt feliç.
Sent haver tocat el cel amb aquestes xifres, pròpies dels Stones o AC/DC?
Si ho penso bé, em fa fins i tot vertigen. Intento que es desenvolupi tot de manera natural i vaig gaudir del concert amb totes les meves ganes. És com si hagués sigut un somni, no recordo si va ser real, perquè és una passada viure una cosa així després de tant d'esforç i treball.
L'escenari sempre porta felicitat?
Sí, perquè valoro molt el que està passant i també per altres coses que envolten la professió i que no són del millor. Agafar l'escenari i treure tota l'adrenalina després de tenir-la dins el cos durant mesos, és màgic.
La seva carrera és un exemple d'anar sense pressa. És la clau del seu èxit?
És un cúmul de coses, hi ha certs moments en què connectes amb el públic. Llavors crec que el directe és una prova de foc que, en el meu cas, sempre ha sortit bé. He aconseguit establir una connexió amb la gent que al llarg de disset anys ha anat sumant i sumant.
Quin és el punt de partida per fer una cançó? Què encén l'espurna?
No sempre es parteix del mateix punt. L'espurna apareix amb alguna cosa que commou, una frase, una vivència, una persona. I a partir d'aquí, estires el fil. Amb els anys és més igual per on es comenci perquè la música és un món obert. Angoixós, però a la vegada emocionant i excepcional.
Per què va escollir La cruz del mapa
Hi ha molts moments en la vida que et fan com a persona i aquests són els que marquen la creu al mapa. Pot ser un record, una persona, una cançó, el que sigui. Però hi ha coses que et marquen i que romanen allà, i això és del que parla el disc.
Són moltes les creus que han marcat la seva vida?
La meva família, els meus amics, la meva filla i la meva dona. Parlo de persones, però també hi ha molts moments, com la primera vegada que vaig pujar a un escenari, la primera vegada que vaig tocar una guitarra o el dia que van morir les meves dues àvies. Aquestes coses es queden allà per sempre.
Una de les seves cançons es titula Mujer de las mil batallas.
A la vida hi ha coses que no poden passar de llarg. Hi ha temes que a mi m'afecten i em dolen com a tots, i al final acabes escrivint sobre ells. Els homes, en la meva opinió, tenim un deure amb la dona en general i tenim l'obligació moral d'aportar el que puguem.
Hi va haver moltes batalles durant la seva trajectòria?
Cada dia, la vida és una lluita constant. El sabor de la victòria és molt millor quan has perdut abans, i jo vaig començar perdent sempre. És per això que potser ara guanyo més, perquè lluito amb més força per intentar revertir la situació.
Pel que fa a OT
Vaig estar a l'acadèmia i després vaig veure algun dels programes, però no ho vaig seguir. No vaig sentir nostàlgia de tornar a estar allà perquè ara ho veig des d'un altre punt de vista i amb una altra edat.
