Si una apagada mundial de 12 segons hagués fet oblidar, de cop i volta, les cançons de Queen a tot el planeta exceptuant, posem per cas, a una banda argentina que es dedicaria a propagar-los per tot el món, s'haurien fet la barba d'or. Tant com el protagonista de Yesterday, encara als cinemes, fa amb els temes dels Beatles. Però això és un conte cinematogràfic, i ni s'ha produït cap apagada, ni ningú, i menys quan encara no fa un any de l'estrena de Bohemian rhapsody, ha oblidat la mítica banda de Freddie Mercury, que això sí, va poder reviure per una nit a Porta Ferrada amb l'espectacular posada en escena de God save the Queen. Una banda tribut, sí, que es limita a copiar minuciosament l'original amb una energia tan brutal que hauria de ser obligatori passar un dels seus concerts a qualsevol grup que ara arrenqui i vulgui saber què vol dir donar-ho tot, tot, dalt de l'escenari.

Dues hores de grans èxits

God save the Queen fa un parell de dècades que es dedica a mantenir la memòria del grup ben viva. Però en ple impacte de la pel·lícula sobre la vida de Mercury (un fenomen de masses que a Girona va estar pràcticament mig any en cartell, a aquestes alçades una bestialitat), no és gens estrany que aquest estiu els hagin reclamat a mig món. Ni tampoc sobta que dilluns, a Sant Feliu, el ple estigués assegurat. El nou espectacle de la banda proposa un repàs de poc menys de dues hores als grans èxits de Queen: no en va faltar cap, amb una posada en escena pensada al mil·límetre per calcar el referent.

En aquest sentit, el primer que s'ha de consignar és la gran semblança física del cantant Pablo Padín amb Freddie Mercury, abans que el món descobrís Rami Malek a Bohemian Rhapsody. Una bèstia a l'escenari que també brilla al piano i que es fa acompanyar pels alter ego de Brian May, John Deacon i Roger Taylor. Pot semblar agosarat, però fins i tot algú poc posat en l'univers de Queen podria quedar atrapat pel contundent directe que proposen.

Dit tot això, recordant que la Fox va triar el grup per promocionar el film i que el propi May els ha beneït, el concert de Sant Feliu va gaudir-se amb la mateixa passió que hi havia dalt de l'escenari. Sobretot quan, superada l'hora d'espectacle, la majoria dels assistents van decidir que podien continuar fent vídeos amb el mòbil també drets i corejant les cançons.

Record al Live Aid

Aquesta segona part va ser impressionant, amb la mateixa emotivitat que es disfruta l'última mitja hora de Bohemian Rhapsody, centrada en el mític Live Aid de Wembley del 1985. Bohemian Rhapsody la va obrir i van caure We are the champions, I want it all, Radio Ga Ga, I want to break free i fins i tot The show must go on. Per culminar-ho tot amb un darrer bis i A kind of magic. Qui es quedés amb ganes de mes, al setembre els pot retrobar a La Mirona de Salt. Paga la pena.