Dijous a la nit, Sant Feliu de Guíxols estava de festa major. I tot i que Els Pets han estat un dels clàssics a programar per a aquest tipus de festivitats, el concert que van portar al Festival de la Porta Ferrada distava d'aquell «rock agrícola» i festiu dels seus inicis, i que tantes alegries han donat a l'escena musical catalana.
Al moll ganxó, el grup de Constantí va presentar bona part de Som, el seu darrer treball discogràfic. Un disc que -produït per Joan Pons d'El Petit de Cal Eril- sona molt més refinat i parla de la felicitat adulta amb temàtiques sobre la vida mateixa (l'amor, el desamor, la malaltia, la vellesa... ) però des d'un prisma sincer i emocionant.
La formació original formada per Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falín Cáceres, i amb l'acompanyament de Joan Pau Chaves, Jordi Bastida i Marcel Cavallé, van sortir a l'escenari de la Porta Ferrada pels volts de les onze de la nit disposats a mostra el perquè d'aquest «pop adult» que ara porten per bandera.
Les noves peces de Som, com Llavis nous, Wittgenstein, La vida és molt avorrida sense el teu cos, Corvus, No vull que t'agradi aquesta cançó o De tant en tant, s'entremesclaven amb cançons d'anteriors discos com Agost, La vida és bonica, Blue tack o Tantes coses a fer, entre d'altres. Un setlist d'acurada edició que deixava per als bisos i l'inici de la matinada els grans hits d' Una estona de cel, Jo vull ser rei o S'ha acabat per cloure la vetllada.
El públic, que finalment va aixecar-se de les seves cadires i va apropar-se a l'escenari en les darreres cançons, van ser partícips d'aquest pop i felicitat adulta que Els Pets ara reivindiquen en una trajectòria de més de 30 anys.
