Aquest està essent un estiu molt especial per a Eduard Costa, ja que l'exmembre d'Els Amics de les Arts està presentant el seu primer disc en solitari, L'últim Indi. Un «tornar a començar», com ell mateix ho defineix, que l'ha portat a oferir concerts més íntims i de petit format, que li permeten una major connexió amb el públic -amb qui no deixa de xerrar- i on se sent prou còmode per presentar fins i tot cançons inèdites que han de format part del seu segon treball. Diumenge passat va actuar al Teatre de Sant Feliu de Guíxols, en el marc del festival de la Porta Ferrada.
La nova aventura de Costa, però, no és tan solitària, ja que va acompanyat de Carlus Llames, Malena Sampietro, Pol Maresme i David Curto. Va obrir el concert amb Les Llavors, un cant a la vida amb un punt tribal que marcaria el to de tot el concert. Costa va presentar personalment cada cançó, explicant d'on venia i com havia sorgit, i al llarg d'una hora i mitja llarga va anar desgranant els catorze temes de L'Últim Indi. A l'hora de cantar El foc va recitar un poema -en «uruguayà»- d'Eduardo Galeano que l'havia inpirat, i amb Les Llobes es va fer acompanyar a l'escenari d'un nodrit de voluntaris i voluntàries que el van acompanyar en els cors.
Amb La Muntanya Blanca va acabar el repertori del seu primer disc, però el concert no es va acabar aquí. Amb improvisació i simpatia a l'hora d'afinar la guitarra, Costa va baixar entre les butaques per oferir un tastet de dues cançons que han de formar part del seu proper treball. I finalment, després de saludar els seus pares entre el públic -«sí mama, ja t'he vist»-, va acabar amb La sorra del desert, el seu primer senzill.
