Fa uns setmanes, una parella trobava uns ossos humans mentre visitava la caseta de La Romana, a València. Havien anat a visitar aquest paratge, prop de la presa de Tous, després d'haver vist a Netflix la sèrie documental El crim d'Alcàsser, de la productora gallega Bambú. La producció televisiva, del gènere anomenat true crime («crim veritable»), va mostrar l'edificació abandonada on van ser assassinades les nenes d'Alcàsser -Miriam, Desirée i Toñi- el 1992. La televisió, el cinema i les xarxes socials contribueixen a alimentar el fenomen del «tanatoturisme», l'atracció turística cap a la mort i la tragèdia.

Un altre exemple d'aquesta atracció morbosa és la zona d'exclusió de Txernòbil, que va ser oberta al turisme per les autoritats ucraïneses fa ja 8 anys, i que està vivint un boom de visites gràcies a l'èxit de la sèrie d'HBO Chernobyl. La Junta de Turisme i Promoció de Kíev preveu rebre aquest any 100.000 visitants, amb la qual cosa se superaran els 72.000 de 2018 i es duplicaran els 50.000 turistes de 2017. Una excursió a Txernòbil de tres nits amb un hotel de 4 estrelles i recorregut per la ciutat fantasma de Prípiat, la més propera a la central nuclear sinistrada el 1986, és oferta per només 260 euros.

Una altra de les destinacions tanatoturístiques que previsiblement guanyaran visitants aquest any és el lloc al nord de Beverly Hills, a Los Angeles, on la Família, la secta de Charles Manson, va matar l'actriu i model Sharon Tate i altres persones l'estiu de 1969 , ara fa mig segle. Coincidint amb el 50 aniversari de la matança arribarà el 15 d'agost als cinemes la nova pel·lícula de Quentin Tarantino, Érase una vez en Hollywood, en la qual Margot Robbie encarna la qui era esposa de Roman Polanski i estava embarassada del director francopolonès quan va ser atroçment assassinada.

La residència de Tate, 10050 Cielo Drive, ha atret des de llavors no només els amants del «turisme fosc», sinó artistes com Trent Reznor, del grup Nine Inch Nails, que la va llogar el 1992 i va instal·lar-hi un estudi que va batejar com Pig, en referència a la paraula que l'assassina Susan Atkins va escriure amb sang de l'actriu a la porta de la casa.

El xalet va ser demolit fa ja 25 anys, però hi ha una empresa de Los Angeles especialitzada en turisme funerari, anomenada Dearly Departed Tours, que previ pagament recrea en el lloc l'escena de l'últim sopar de Sharon Tate. L'entrada per al Helter Skelter Tour costa uns 75 euros.

Estats Units és el paradís per al dark tourism. Allà s'han museïtzat emplaçaments com l'illa-presó d'Alcatraz, a San Francisco; Dealey Plaza, el lloc de Dallas on Kennedy va rebre els trets mortals de Lee Harvey Oswald el 1963; i el motel Lorraine, a Memphis, on va ser assassinat Martin Luther King quatre anys i mig després.

A Espanya no falten els llocs amb rerefons tràgic que reben milers de visitants, com El cortijo del Fraile, a Níjar (Almeria), declarat Bé d'Interès Cultural, i on el 1928 es va cometre el crim que va inspirar Federico García Lorca amb Bodas de sangre.

Però el que es qüestiona no és la conservació d'aquests llocs de tràgic record, ni l'afluència de visitants, sinó l'actitud d'alguns turistes. La nord-americana Breanna Mitchell es va fer tristament cèlebre després de publicar al seu compte de Twitter un selfie obtingut al camp d'extermini d'Auschwitz, i en el qual mostrava un obert somriure i una emoticona de cara feliç. El seu posat frívol, que va rebre les lògiques crítiques d'altres usuaris, no va ser un fet aïllat: l'organització del museu d'Auschwitz ha hagut de demanar als visitants àvids de fotos per Instagram que no facin equilibris sobre les vies dels trens que van portar a la mort un milió de persones.

«Encara que viatjar a llocs associats amb la mort no és un fenomen nou, l'auge del turisme com un sector econòmic fonamental a escala mundial ha disparat l'interès per aquest tipus de llocs, que es coneix com tanatoturisme o turisme fosc», afirma Daniel Liviano, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que explica les possibles raons del tanatoturisme. «N'hi ha que senten el viatge com una motivació moral o espiritual i adopten una actitud de peregrinació secular», explica Liviano. Una persona pot visitar l'escenari d'un genocidi per mostrar empatia amb les víctimes, recordar-les i honrar-les, i altres turistes «simplement visiten aquests llocs amb un desig o una necessitat de contactar simbòlicament i emocionalment amb la mort».

Un altre tipus de turistes tenen interès en la història i volen aprendre viatjant, i per això visiten museus de l'Holocaust. El desig d'aprendre i entendre és la motivació més comuna entre els tanatoturistes, segons un estudi de l'investigador Duncan Light, de la Universitat de Bournemouth (Regne Unit), i autor del llibre El dilema de Dràcula: Turisme, identitat i l'Estat de Romania.

També hi ha els qui hi van perquè simplement està de moda, i finalment -indica Daniel Liviano- els que tenen «fascinació i curiositat morbosa per la mort», alguns dels quals arriben a sentir el que en alemany s'anomena schadenfreude, la delectació en el patiment aliè. En l'àmbit de la Psicologia es vincula aquesta complexa emoció amb el sadisme i el desig de justícia. «Això explica l'actitud d'algunes persones que visiten un lloc per celebrar, in situ, que les víctimes han rebut un just càstig per la raó que sigui», destaca l'expert de la UOC. Investigadors que han estudiat aquesta fascinació morbosa al Helter Skelter Tour de Los Angeles i altres atraccions d'aquest tipus en diuen «turisme fosc distòpic».

Segons el sociòleg Francesc Núñez, de la UOC, l'efecte de la comercialització i la massificació de determinats espais ha tingut com a conseqüència la seva banalització i que aquestes destinacions s'hagin convertit en un trofeu més -en forma de selfie- de les aventures dels individus consumistes. Una altra forma de presumir en xarxes socials d'unes vacances divines de la mort.