Allunyada de pressions, amb el reforç d’un creixement indiscutible en una Eurocopa que posa les bases d’esperança per a un futur immediat i sense posar límit a la seva ambició, la renovada Espanya de Luis Enrique encara un repte més gran a Londres. S’enfronta a una Itàlia intocable i renascuda, camí de rècord mundial amb 32 partits sense perdre, llançada a pel títol.

En un temple futbolístic com ho és Wembley, el mateix escenari on Luis Enrique va iniciar el seu projecte, mesura la seva realitat després de tornar a guanyar-se el respecte del món del futbol i il·lusionar a un país que s’havia desenganxat de la seva selecció. Els motlles els ha trencat un equip tan rejovenit fins a presentar una mitjana de 26 anys i amb la majoria inexperta en una fase final. Ha crescut en l’adversitat. Criticada la confecció de Luis Enrique, colpejada d’inici pel coronavirus, condicionada per dos empats inicials (Suècia i Polònia), i deslligada des que va sentir cada partit com una final (Eslovàquia i Croàcia). De la manca de contundència a ser la màxima golejadora de l’Eurocopa, va deixar un rècord amb deu gols en dos partits que van disparar la il·lusió en un país que no entén de grisos.

Es presenta Espanya a la gran cita de semifinals, que mesura a dues seleccions dominadores del torneig. Tot just Anglaterra els supera en una estadística, la de gols rebuts. El duel, convertit en clàssic per cada retrobament en Eurocopes, la quarta consecutiva, mesura als dos equips que més vegades generen i que més marquen. Amb els de Luis Enrique imposant estil des de la possessió aclaparadora (67,2 per cent de mitjana), la més precisa en la passada i la que més alt roba gràcies a una pressió angoixant.

L’esperança de trobar a la fi un rival que no modifica la seva identitat i espera en el seu terreny. El desig de trobar espais per deslligar el seu futbol. Amb les cames més carregades després de dues pròrrogues i l’absència de Pablo Sarabia en el trident ofensiu per un problema muscular. Apareixent Dani Olmo com la principal alternativa. Mai ha repetit un onze Luis Enrique i seguirà sense fer-ho. Els retocs bé podrien afectar el centre de la defensa, amb l’entrada de nou d’Èric García per Pau Torres.

Cert és que Espanya només ha guanyat dos partits i un d’ells a la pròrroga. Tant com que mai ha lamentat la derrota en una semifinal d’Eurocopa. El repte més gran el representa una Itàlia que exhibeix fortalesa i nova mentalitat. Amb ple de triomfs en el torneig i 33 partits sense conèixer la derrota. Mancini apostarà per l’onze que va doblegar a Bèlgica, amb l’única excepció de Leonardo Spinazzola, fins al moment el millor futbolista d’Itàlia a l’Eurocopa, que es va acomiadar entre llàgrimes després de trencar-se el tendó d’Aquil·les.