Totes les generacions em diran benaurada?». L'any 1950, el papa Pius XII proclamà que la Mare de Déu era assumpta al cel, com a veritat que forma part integrant de la fe cristiana, i ho fonamentà sobretot

en la creença constant del poble cristià, en el sentir dels fidels.

Dijous vinent, els fills i filles tenim un record molt especial per la nostra Mare, Maria. Molts anirem a les nostres esglésies, a casa nostra, per trobar-nos amb Jesús, el nostre germà gran, i celebrar junts la festa més important de la seva i la nostra Mare, la seva assumpció. Per això volem felicitar-la i alhora ajudar-nos a viure el sentit d'aquesta festa.

En la pregària d'acció de gràcies, el prefaci de la Missa, recordarem que Maria és imatge i primícia de l'Església gloriosa, model d'esperança certa i consol del Poble que camina.

En les altres festes de Maria la contemplem com a signe o imatge de l'Església que camina en la història, però avui, en aquesta festa, la contemplem com a signe i imatge d'allò que l'Església serà, l'Església gloriosa, i, per això, consol i esperança nostra.

Quina és la raó? La raó per la qual totes les generacions proclamem benaurada Maria és perquè «Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa i ha decidit fer-hi meravelles». L'ha escollida com a mare del seu Fill, fent-la plena de gràcia.

Maria, després de sentir-se visitada per Déu, després de sentir-se valorada per la seva cosina... contempla la vida i el món amb els ulls de Déu. És el cant del Magnificat. Des de la seva petitesa sap descobrir que Déu la salva, sap adonar-se de les meravelles que Déu va obrant en ella.

I mirant el món sap llegir la presència de Déu en tots aquells signes que ofereixen dignitat als pobres i que contribueixen a fer desaparèixer l'orgull, la prepotència i tota opressió.

Què celebrem?

- Celebrem que Maria, aquella noia de la qual va néixer Jesús, és glorificada al cel, i per això hem vingut a felicitar-la pel seu triomf.

- Recordem que Maria ha anat al davant de la resurrecció [...] (extret del Full Parroquial).