La visibilitat del col·lectiu LGTBI -lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals- ha augmentat en els darrers anys, malgrat que els mitjans de comunicació encara tenen alguns reptes importants al davant, com ara una major denúncia dels casos de violència entre parelles homosexuals, la superació de l'androcentrisme (els gais tenen molta més presència mediàtica que les lesbianes) o el canvi generacional (i de mentalitat) a les redaccions. Aquestes són algunes de les conclusions que van sorgir ahir de la taula rodona LGB... què? El tractament de l'orientació sexual als mitjans de comunicació , emmarcada en la Setmana dels Rahola i que va comptar amb la participació dels professors Adolfo Carratalá, Arnau Roig i Imma Merino, i el periodista Rafa Garrido.

Carratalá va apuntar que, durant molt de temps, els mitjans van «mirar cap a un altre costat» en referència a totes les sexualitats que se sortien de la norma, en uns moments en què l'heterosexualitat es considerava com l'única opció vàlida. Actualment, va dir, aquesta situació ha canviat i els mitjans no només han donat visibilitat al col·lectiu, sinó que també contribueixen a denunciar comportaments homòfobs o transfòbics. Tot i això, els estereotips persisteixen: l'home gai que apareix als mitjans sol ser blanc, jove, amb un físic treballat i actitud masculina. També va apuntar que les notícies relacionades amb l'homosexualitat cada cop es troben més a la secció de xafarderies, mentre que temps enrere una qüestió més política i social.

Roig, per la seva banda, va apuntar que, malgrat que el tractament de la violència de gènere als mitjans ha millorat, encara falta donar molta visibilitat a la violència intragènere, ja que les notícies relacionades amb aquesta qüestió solen ser morboses i sensacionalistes. Garrido, per la seva banda, va explicar que per aconseguir una major sensibilització cal un canvi de mentalitat a algunes redaccions, que probablement s'assolirà quan noves generacions arribin als llocs de responsabilitat. Finalment, Merino va alertar del perill de certs discursos que, sota la disfressa de «llibertat d'expressió», volen tornar a tenir carta blanca per insultar, menysprear i perpetuar discriminacions.