El Barcelona Supercomputing Center (BSC) presentarà candidatura per acollir un dels superordinadors més potents i ràpids que tindrà Europa el 2021. La convocatòria de la Comissió Europea, amb una aportació total de 250 milions d'euros, cofinançarà fins al 50% de dos o més superordinadors entre les candidatures que es presentin. La del BSC compta amb el suport dels patrons del centre, que són la Generalitat, el govern espanyol i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i també s'hi ha sumat el govern de Portugal. En cas que el BSC fos un dels candidats seleccionats, serien aquestes administracions les que completarien el finançament del superordinador. És la primera vegada que la Comissió Europea cofinança infraestructures de supercomputació, un pas endavant per competir amb els Estats Units, la Xina i el Japó.
La iniciativa va sorgir al març de 2017 quan set països -Espanya inclosa- van signar la declaració EuroHPC que buscava desenvolupar tecnologia europea i adquirir superordinadors capaços de competir a nivell global, i al gener de 2018 la Comissió Europea va proposar invertir 1.000 milions d'euros en la iniciativa, va informar el BSC. Al novembre de 2018 es va crear l'ens executiu EuroHPC-Joint Undertaking, i al gener d'aquest any -amb ja 26 estats membre- va publicar la convocatòria per a seleccionar les entitats que allotjaran almenys dos superordinadors de la iniciativa, que es coneixeran el 7 de juny.
Els superordinadors que funcionaran des de l'1 de gener del 2021 tindran com a mínim una capacitat de 200 petaflops per segon. Un petaflop són mil bilions d'operacions de càlculs per segon. El supercomputador MareNostrum 4, que ara és la joia de la corona del BSC, té un rendiment pic de 13,7 petaflops, de manera que les màquines que projecta Europa per al 2021 significaran un salt qualitatiu molt important, un canvi total en l'ordre de magnitud.
El director del BSC, Mateo Valero, i el director associat, Josep Maria Martorell, van assegurar que es tracta de «la primera vegada» que la Comissió Europea financiarà superordinadors. Martorell va explicar que Europa s'ha adonat que per competir amb els Estats Units, el Japó i la Xina necessita un gran nivell d'inversió, pel que va decidir que, a més de finançar la investigació, ajudaria a finançar les infraestructures tecnològiques per a què es dugui a terme. El director associat del centre va raonar que «presentar aquesta candidatura és el pas natural següent en els anys que portem allotjant els MareNostrum, els nostres supercomputadors» i va afegir: «Comptem amb les capacitats científiques i tècniques i els suports polítics i econòmics dels nostres governs i patrons per optar-hi». A més, segons el full de ruta d'infraestructures, el BSC preveia renovar els MareNostrum de cara al 2021 o 2022, de manera que aquesta convocatòria els beneficia molt. El 4 d'abril s'acaba el termini perquè els estats membre interessats presentin candidatura i el 7 de juny està previst que s'anunciïn les entitats seleccionades. Durant el juliol, se signaran els acords per començar a fer efectius els projectes de supercomputació i serà abans del 31 de desembre del 2020 quan els superordinadors hauran d'entrar en funcionament.
Competició mundial
Els Estats Units, la Xina, Japó i Europa són els quatre grans actors internacionals en supercomputació i es troben immersos en una cursa per desenvolupar els superordinadors més potents. En els propers anys preveuen desenvolupar supercomputadors exaescala, és a dir, que arribin a un trilió d'operacions per segon (exaflop). Això significaria un nou salt exponencial, ja que els supercomputadors de 200 petaflops es consideren pre-exaescala.
