A Catalunya l'any 2018 el percentatge de negatives familiars a l'hora de realitzar la donació d'òrgans, obtingut a partir de les entrevistes familiars, va augmentar fins a un 18,7%, respecte al 13,7% de respostes negatives que s'havien obtingut l'any anterior. Segons l'informe d' Activitat de donació i trasplantaments d'òrgans a Catalunya de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), el motiu més important de rebuig a la donació és la resposta negativa de la família sense un motiu aparent, amb un 46%, seguida de la negativa prèvia del possible donant, amb un 34%.
Altres causes menys freqüents expressades per la família, però igualment aparents, són els motius religiosos i culturals. La llei espanyola de donació d'òrgans és de consentiment presumpte, és a dir, tots som donants si en vida no hem expressat el contrari. En condicions reals, però, no es realitza l'extracció dels òrgans sense el consentiment dels familiars del difunt.
Per aquesta raó és molt important que tothom tingui una gran coneixença de les donacions d'òrgans, ja que molts cops el rebuig d'aquestes es produeix per desinformació o informació inadequada. Per tal de donar resposta a aquesta necessitat l'OCATT va crear un projecte de reflexió anomenat La donació d'òrgans, una mirada cultural i religiosa, organitzat amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa" i el suport de la Direcció General d'Afers Religiosos i de la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania.
Una de les accions de conscienciació d'aquest projecte és l'elaboració d'uns tríptics informatius, concretament sis, un per a cada religió predominant a Catalunya. Els tríptics compten amb una part comuna i una part específica per a cada religió. Als aspectes generals s'hi ofereix informació de quins òrgans es poden donar (ronyons, fetge, cor, pulmons, pàncrees i intestí), les diferències entre un donant mort i un donant viu, o com fer-se donant. Les parts específiques per a cada religió inclouen continguts més concrets i amb referències a textos sagrats, que aproximen o faciliten la decisió de la donació. El cristianisme, l'islam, el judaisme, el budisme, l'hinduisme i el sikhisme són les 6 religions que s'han considerat per fer els tríptics, per volum de fidels a la societat catalana.
Cristianisme, islam i judaisme
En general, no hi ha cap d'aquestes religions predominants que es posicioni en contra de la donació d'òrgans i teixits, i poques s'hi han pronunciat explícitament a favor. El cristianisme, centrat en l'amor al proïsme com a principi essencial de comportament, ha portat esglésies a emetre pronunciaments explícits a favor de les donacions d'òrgans: «El trasplantament d'òrgans és conforme a la llei moral si els danys i els riscos físics i psíquics que pateix el donant són proporcionats al bé que es busca per al destinatari.
La donació d'òrgans després de la mort és un acte noble i meritori, que ha de ser encoratjat com a manifestació de solidaritat generosa».
A l'islam la salvació d'una vida es considera com un dels actes més elevats que pot dur a terme un musulmà, i la doctrina islàmica dona molta importància a les accions de caritat. Grans líders musulmans s'hi han posicionat a favor.
El judaisme, seguint el mateix camí que l'islam, també sosté que salvar una vida és «una bona obra equivalent a salvar tota la humanitat». Destacats líders també s'han posicionat a favor de la donació i existeix un gairebé absolut consens d'inexistència d'algun impediment religiós a l'hora de dur a terme l'acció de donar o rebre òrgans.
Budisme, hinduisme i sikhisme
Pel que fa al budisme, hinduisme i sikhisme, no existeix cap doctrina al respecte de la donació d'òrgans. Com que no existeix cap doctrina que en parli, el budisme deixa plena llibertat de consciència per prendre la decisió i posa en el centre del seu dogma la compassió.
L'hinduisme no parla de la donació d'òrgans en cap dels seus textos. Hasmukh Velji Shah, un líder destacat hinduista, va sentenciar al World Council of Hindus que «allò que sosté la vida hauria de ser acceptat i promogut com a Dharma», i que «la donació d'òrgans és una part integral de la nostra vida».
Per últim, el sikhisme, una religió que se centra en els tres pilars de meditar, treballar i compartir, i és practicada per unes 12.000 persones a Catalunya, tampoc compta amb cap doctrina explícita que parli de la donació d'òrgans. Així i tot, consideren que l'altruisme i el servei voluntari formen part d'un dels principis de la religió: compartir. Aquest terme pot no només referir-se a compartir el temps o la riquesa, sinó també a la donació d'òrgans.
