«La transformació turística dels barris danya la salut mental»

Agustín Cocola-Gant investiga els impactes del turisme a la ciutat. La seva tesi la va centrar en Lisboa, ja que és investigador d’aquella universitat, però viu des de fa anys a Barcelona. Una de les seves últimes publicacions a la revista acadèmica Geoforum, que forma part d’una recerca més àmplia, se centra en els efectes que tenen les transformacions de barris provocades pel turisme sobre la salut mental dels seus habitants.

«Irritabilitat quotidiana, insomni, estrès, empipament i fins i tot depressió», enumera Cocola com a possibles símptomes. «Són algunes de les sensacions que més van mencionar i van repetir les persones que vaig entrevistar a Barcelona, al barri Gòtic, on se centra sobretot aquesta recerca, però que és perfectament extensible a Lisboa i altres ciutats del sud d’Europa», assenyala.

Quan es produeixen fenòmens com la turistització, «no només es genera una despossessió física de l’espai, sinó també emocional», apunta aquest expert. «La major part de les polítiques per controlar el turisme urbà han anat a limitar els apartaments turístics, l’Airbnb, que està molt bé, però no és suficient. Es parla de l’impacte d’aquests fenòmens sobre el lloguer i el mercat immobiliari i els seus preus, però també hi ha altres efectes. Cal valorar el gran xoc que també suposa sobre la vida quotidiana de les persones», assenyala.

«Per exemple, al Gòtic de Barcelona hi ha 16.000 habitants. La meitat viu aquí des de fa més de cinc anys. Què passa amb la seva vida, amb el seu dia a dia? Aquests processos de transformació liderats pel turisme provoquen que es presentin una sèrie de problemes pràctics per als habitants d’aquests barris», explica. I afegeix: «Deixa d’haver-hi botigues per fer les compres diàries, falten espais públics, es converteixen en llocs més sorollosos». «Totes aquestes disrupcions en la vida quotidiana provoquen també un mal psicològic, com irritabilitat, insomni, còlera, estrès, frustració, ràbia i depressió. No estem parlant només d’una pèrdua de qualitat de vida, sinó també d’una afectació en l’estat mental», subratlla.

Els residents més afectats per la turistització dels barris són les persones més grans, «que són vulnerables i necessiten cures i espais públics». «Amb aquesta mena de fenòmens, que provoquen la ruptura de les xarxes socials de la zona i canvis de veïns constants, s’aïllen encara més a casa i no els ve de gust sortir al carrer perquè tenen por. Acaben trencant les poques relacions socials que els queden i acaben en situacions d’extrema solitud, depressió i amb la salut molt deteriorada en general», comenta Cocola-Gant.

Les dones també es veuen més afectades. «En elles encara recau la responsabilitat de les cures. Deixar els fills amb algun veí és cada vegada més complex pels canvis que comentava i fins i tot passejar amb un carret de bebè en carrers replets de turistes també es complica», assenyala l’investigador.

Segons Cocola-Gant, en aquests barris amb tanta pressió turística també perillen els serveis públics bàsics, «com les escoles o els centres de salut». «Al barri més turístic de Lisboa ja ha tancat l’escola de primària», lamenta. I conclou: «Els barris que ja han arribat a nivells de turistització com el Gòtic de Barcelona tenen molt difícil tornar enrere. A escala pública s’ha de fer tot el possible per no arribar mai a situacions com aquesta».

Subscriu-te per seguir llegint