"S'ha vist que el món no està fet de persones honrades". Diumenge, just de després de veure com se li escapolia d'entre les mans l'ascens a Primera Divisió, Pablo Machín tenia molt clar que una part dels somni s'havia malbarat lluny dels terrenys de joc. El Girona no és avui equip de Primera Divisió perquè no va saber guanyar el Lugo. Això és una realitat, però també ho és que històricament el club gironí sempre sol sortir malparat quan els seus èxits poden dependre de la motivació o desmotivació d'equips rivals. Va passar el 1992, en el partit perdut a Salamanca per pujar a Segona A; va tenir un punt especialment dolorós fa dos anys amb la famosa derrota contra el Xerez a Montilivi amb sospites que han arribat als tribunals; i, tornant a ensopegar en la mateixa pedra, es va repetir diumenge amb un Betis que perd 0-3 contra l'Sporting i amb els jugadors del Lugo buidant-se fins al darrer minut per esgarrapar un punt de Montilivi. "Que el Betis es deixi guanyar és encara més escandalós que la sorprenent motivació del Lugo davant el Girona. Els darrers minuts han estat molt difícils de comprendre i haurem d'estudiar bé el que ha passat", assegurava el conseller de Territori, Santi Vila, diumenge a la nit sortint de Montilivi, en una interpretació que, després, va mantenir a través de les xarxes socials. Però, per la gent més coneixedora que el polític figuerenc de les frustracions històriques del club de Montilivi, el que va passar diumenge a l'estadi va tenir un cert regust de vell relat conegut.

"Hi ha directius que no haurien de tornar mai més al camp. L'Sporting ha sabut fer molt millor la seva feina tota la setmana", apuntava un Xavi Agustí que no ha estat mai dels que han fet proclames a favor del futbol net l'estil de l'expresident Joaquim Boadas. Es digui corrupció, picaresca mediterrània o, simplement "ja saps com va el futbol", la veritat és que el Girona no va tenir contra el Lugo l'encert de solucionar el partit amb un triomf que convertís en estèril la victòria asturiana al camp del Betis. Marcar el 2-0 abans de la tibada final del Lugo, molt més actiu a la segona part que la primera, hauria evitat que la sort del Girona s'hagués decidit pel que passava en un altre camp. Això, per exemple, és el que va aconseguir el famós penal de Kiko Ratón contra el Múrcia que va impedir que el Girona baixés a Segona B el 19 juny de 2010. "Aquell dia vam començar la jornada amb sis equips per darrere a la classificació, però en el minut 20 dels diferents partits ja es donaven tots els resultats favorables als equips implicats; alguns anaven pel camí de ser autèntics marcadors de tennis...", recorda el president del Girona d'aquella temporada, Josep Gusó, que va veure com el seu equip se salvava gràcies al gol de Kiko Ratón.

Aquell cop el Girona es va salvar, però, en canvi, divuit anys abans el Girona no va tenir prou força al camp, en aquell cas l'Helmántico de Salamanca, per contrarestar el que es movia a fora. Salvant les distàncies, la situació era semblant a la que es va viure diumenge a Montilivi. El Girona buscava el que hauria estat un ascens històric pujant a Segona A després de dècades d'absència, però l'equip que entrenava Xavi Agustí arribava al partit just de forces i, sobretot, amb moltes baixes en defensa. Va ser el 28 maig del 1992, Girona i Vila-real estaven empatats a manca d'una jornada per acabar la lligueta d'ascens: els castellonencs guanyarien al camp del Linense (1-2), però, en canvi, el Girona cauria a Salamanca (2-1) tot i que al llarg de la setmana hi havia hagut molts moviments de trucades entre gent dels dos clubs. Fins i tot, a mig partit, l'antic central del Palamós i llavors a Salamanca, Pepe Costa, actualment treballant a l'entorn del primer equip del Barça, seguia parlant constantment amb l'expedició del Girona per buscar una solució que no va arribar mai.

Molt més recent a la memòria dels aficionats del Girona és el que va passar fa dues temporades. L'equip de Rubi s'encaminava cap a l'ascens a Primera Divisió. El rendiment de l'equip va ser excepcional tot el curs, gairebé al nivell d'enguany, però a cinc jornades per al final una incomprensible derrota 2-4 contra el cuer (Xerez) a Montilivi va acabar apartant el Girona de la lluita per l'ascens directe. Aquell partit, que va aixecar moltes sospites des del primer moment, ha tingut un cert recorregut judicial i, fins i tot, el llavors migcampista dels visitants, Jose Vega, va ser el primer futbolista de l'Estat imputat per "arreglar" partits. El llavors porter dels gironins, Dani Mallo, també va haver d'anar a declarar perquè assegurava haver rebut una trucada de Xerez per oferir al Girona assegurar-se els tres punts a canvi de diners. "Els jugadors del Xerez, que ja havia baixat i feia 25 jornades que no guanyava, s'abraçaven com si haguessin guanyat la Champions", sol recordar el llavors president Joaquim Boadas. El Girona va haver de jugar el play-off i després de superar la primera contra l'Alcorcón, l'equip va caure eliminat contra l'Almeria en uns partits on alguns hi veuen mans negres perquè Marcos Tébar, llavors jugador del Girona, acabaria fitxant l'estiu següent pel club andalús. El jugador madri?leny i els seus llavors companys de vestidor sempre han negat, que aquell fitxatge condicionés el partit del play-off.