En ple trasllat, entre caixa i caixa i viatges a la furgoneta que l'ha de dur cap a València, Jandro Castro viu amb nostàlgia les seves últimes hores a Girona. Avui mateix, el mitjapunta asturià enfilarà el camí cap a terres valencianes posant punt i final a cinc anys magnífics plens de bones vivències de blanc-i-vermell. Jandro deixa enrere grans moments. Més que en cap altre dels clubs que ha defensat com reconeix. Amb 36 anys, i després que Pablo Machín li barrés les portes de continuar a?Montilivi, té clar que vol seguir jugant a Segona A. De fet, així serà si es concreta una oferta que va estar a punt de materialitzar-se la setmana passada. De retrets, cap per a ningú. No és el moment, diu.

Quines sensacions té sabent que d'aquí a poques hores deixarà Girona?

No quedar-me aquí, on he estat molt a gust cinc anys, em fa molta pena però el futbol té aquestes coses i ara em toca fer les maletes.

És moment de comiats i d'arreveures.

Ho estic fent. No m'agraden gaire els comiats... Me'n vaig amb pena però quan pugui tornaré de visita.

És diferent aquest comiat del que va viure a Vigo, Vitòria, Albacete o Tarragona?

I tant! Han estat cinc anys molt bons. Aquí he conegut molta més gent fora del futbol que en altres llocs on he estat on em feia més amb gent de futbol.

Se'n va com li hauria agradat?

Sí. Tard o d'hora sempre arriba el moment en què per circusmtàncies s'ha de marxar i ara em toca a mi. També els ha passat a Xavi i Casillas. M'hauria agradat retirar-me al Girona però el futbol té això.

El seu desig era continuar un any més a Montilivi, oi?

Sempre he volgut quedar-me aquí fins que el cos i la ment aguantin. De moment ho fan, però no puc seguir i he de canviar d'aires.

Quins han estat els principals motius de la seva no renovació? Machín i el seu sistema 5-3-2?

Tampoc és que se me n'hagin donat gaires, de motius per no seguir. Pràcticament no m'han dit que no continuava. Sé que el míster no comptava amb mi i que no volia renovar-me. Aquest és el principal motiu.

I això que Cárcel va deixar una porta oberta que pogués continuar. Què va passar perquè es tanqués?

Vaig parlar amb ell dos o tres cops. Em deia que s'ho estava mirant, que sí, que no... Fins que un dia la setmana passada vaig trucar-li per dir-li que no podia esperar més perquè havia de signar per un altre equip. Li vaig comentar que el més segur era que marxés a un altre club. No en vam parlar gaire i em va exposar com estava el tema.

Algun retret cap a algú?

Cap. Vull marxar bé. Estic molt content de les meves cinc temporades i la millor manera d'anar-me'n és fent-ho bé. Me'n vaig amb el cap ben alt i la consciència molt tranquil·la.

Diu que té ofertes però durant aquests cinc cursos a Montilivi ja n'ha arribat a tenir i mai les ha acceptat. Tan a gust estava?

Cada any he tingut propostes per marxar. La del Deportivo fa dos anys i també després de la temporada del play-off amb en Rubi podia haver anat al Saragossa i no ho vaig fer. No vull dir que m'hagin de renovar per això però sí que el meu desig sempre ha estat el de quedar-me al Girona malgrat comptar amb ofertes superiors econòmicament.

No pujar a Primera de la manera com va anar tot, va esguerrar una temporada de cine?

Ho desitjava com ningú. A més a més si ho haguéssim aconseguit m'hauria quedat una temporada més. Ens quedem amb el record d'una temporada molt bona que després dels partits contra Lugo i Saragossa deixa un regust agredolç. En el meu cas, que el partit contra el Saragossa de Montilivi fos el meu últim amb el Girona em va saber molt de greu.

És conscient que pot haver estat un dels millors jugadors de la història del club?

La gent m'estima molt i m'ho ha demostra molts cops. Jo simplement he intentat fer el millor possible la meva feina. L'afició i els amics m'han donat molt, més que no pas jo a ells.

Quan va arribar a Girona, l'estiu del 2010, ho va fer rebotit de l'Elx. S'imaginava una trajectòria com la que ha tingut?

La veritat és que no. Havia estat a molts equips i al lloc on més temps hi vaig passar va ser Vigo, amb dos anys i mig. Era una incògnita saber com m'aniria aquí. Raül Agné va confiar molt en mi i va servir perquè pogués demostrar tot el que porto dins. Després tots els entrenadors ho han seguit fent fins Machín. Val a dir també que quan va arribar fa dues temporades ho vaig jugar tot de titular amb ell.

Molts companys, partits, gols... Amb què es queda?

Amb els amics i la seva estima. El futbol passa i no té gaire memòria.

Amb 36 anys, el seu objectiu és continuar a Segona A?

Sí, si pot ser, és la meva intenció.

Es va parlar del Tenerife d'Agné. Hi ha hagut oferta sobre la taula?

Sí que a través d'en Raül hi va haver interès però no m'ha arribat cap oferta en ferm.

I les converses amb l'Olot, no han arribat a bon port?

Mai descarto res i més havent-hi en Rodri i en Jose (Martínez), un dels meus millors amics allà. No estaria gens malament però l'objectiu és seguir a Segona A.

Així, segurament haurà de tornar a Montilivi com a rival. Quina sensació tindrà?

No ho podria dir. Segur que serà molt especial. He jugat contra molts exequips però cap cop ha estat ni serà tan especial com quan ho hagi de fer davant el Girona.