«Messi i Neymar són gent normal que accepten les felicitacions i te les tornen»

Molt bé. Va ser una gala similar a la de l'any passat. Es nota que l'organització és pràcticament perfecta. La Lliga espanyola intenta ser supermediàtica i es nota. Coses així són les que generen els ingressos que després porten els millors futbolistes cap aquí.

Estava nerviós?

Fins que vaig sentir que deien el meu nom, no. Abans, estava tranquil. En el moment que van dir que jo havia guanyat, vaig pensar: Hòstia, ara he de sortir! Estava totalment convençut que donarien el premi a Abelardo. Vaig mirar de dissimular el millor que vaig poder la meva sorpresa.

Llavors li va tocar parlar. Portava alguna cosa preparada?

No. El discurs va ser totalment improvisat. Quan anava cap a Barcelona, al cotxe, el president -Delfí Geli- em va preguntar si tenia alguna cosa preparada per si guanyava. Per què? Si el donaran a Abelardo! Li vaig respondre. A vegades, les coses improvisades, com que surten més de dins i al moment, queden millor. Potser no va ser un discurs perfecte, però no hi ha dubte que vaig dir tot allò que sentia en aquell precís moment.

Messi, Neymar, Ramos, James, Bravo... i Pablo Machín. Tota una experiència compartir vetllada amb futbolistes així, no troba?

I tant. Per als que no hi estem acostumats, sobretot. Sempre està bé compartir una estona amb gent així. Els coneixes per la seva estrella futbolística, pel nom mediàtic. Però en el tu a tu són xavals idèntics als que puc dirigir al Girona o en qualsevol altre equip. Són gent normal, molt propera, que accepten les felicitacions i que te les tornen.

Entenc que hi va intercanviar algunes paraules. Ja el reconeixien?

Sí, vaig parlar amb alguns d'ells. Intueixo que sabien qui podia ser. I si no, van dissimular molt bé! Només arribar, vaig asseure'm al costat de Sergio Ramos i vam estar xerrant una estona. També vaig parlar una mica amb Neymar. I a Messi només li vaig donar l'enhorabona. Ell em va retornar les felicitacions.

També l'he vist en alguna imatge amb Miguel Ángel Cifuentes. Deu ser agradable retrobar-se amb jugadors com ell.

A tots ens agrada retrobar-nos amb aquella gent amb la qual hem compartit grans moments. Cifuentes és un d'ells. Em va fer gràcia veure'l. Sobretot perquè vestia d'etiqueta i, com sabeu, no estem gens acostumats a veure'l així. M'hauria agradat que ell o Isaac Becerra haguessin guanyat algun premi. S'ho mereixien.

Va intercanviar algunes paraules amb Abelardo?

Sí. Ell i la seva dona van ser molt amables amb nosaltres. Es nota quan la gent et diu les coses de tot cor i no per complir. Em va reconèixer que li hauria agradat que Sporting i Girona haguessin acabat pujant a Primera, que ens ho mereixíem tots dos. Però no va ser l'únic amb qui vaig xerrar. A Rubi el vaig veure molt feliç de poder entrenar a Primera, Pepe Mel em va donar alguns consells i Bordalás va ser molt efusiu!

I Quique Setién?

Ostres... No el vaig veure. Tampoc tinc cap problema si l'he de saludar. Però una cosa és ser correcte i una altra és passar-se de babau. No només sóc Pablo Machín, sinó que represento el Girona. En el món del futbol sabem què és el que passa, així que he de demostrar que de tontos no ho som pas.