uel entretingut el que vam poder veure ahir a Montilivi. Dos equips amb estats d'ànim i dinàmiques oposades s'enfrontaven amb la idea d'assegurar-se els tres punts. El Girona encarava el matx pensant a enllaçar dues victòries consecutives que el tornessin a situar en posicions d'Europe League. L'Espanyol volia utilitzar el matx per certificar la salvació en el mateix moment que desitjava oblidar una ratxa de cinc partits sense guanyar en els qual no havia fet cap gol. Els barcelonins volien utilitzar el partit per reivindicar-se i corregir els errors que els havien portat a la zona baixa de la classificació. Al final l'encert en les jugades importants va decantar el partit pels de David Gallego davant un Girona voluntariós que va lluitar sense recompensa.

Un girona intens. Pablo Machin va tornar a apostar per la seva alineació preferida. Després de la victòria de dijous passat al camp de l'Alabés sorgia el dubte sobre la possibilitat que jugadors com Marc Muniesa o Aleix Garcia disposessin de continuïtat en l'onze inicial. No va ser així. Sense modificacions en el sistema de joc el Girona va intentar controlar el partit jugant amb ritme, intensitat i anant a buscar al seu adversari. L'inici va ser semblant al de sempre, pressió alta i bones recuperacions de pilota. Quan no es podia recuperar en els primers moviments apareixien els jugadors del mig camp o els centrals per poder-se fer amb l'esfèrica. Tot feia pensar que el Girona podria portar l'encontre cap on més li convenia. Es generaven constantment jugades d'estratègia, Alex Granell i Borja Garcia apareixien per dintre, la parella formada per Portu i Pablo Maffeo portaven de corcoll a Aaron Martín per la banda dreta i Mojica, tot i ser menys profund per l'esquerra, podia treure centrades. Qui si que estava més collat era Cristhian Stuani. El davanter uruguaià buscava desmarcatges enmig de dos centrals que es van mostrar segurs, Naldo i David López. El golejador del Girona va participar poc i no aconseguia trobar accions per poder rematar a porteria.

Un espanyol ordenat. El canvi d'entrenador va beneficiar l'equip blanc-i-blau al mateix temps que va perjudicar als gironins. Amb l'arribada de David Gallego a la banqueta espanyolista el visitants van augmentar les seves prestacions. El tècnic visitant va voler intervenir en el plantejament defensiu. Coneixedor del sistema de joc de Pablo Machin va situar els seus jugadors de forma que l'inici del joc dels locals quedés condicionat. Quan Yassine Bounou es disposava a posar la pilota en joc Gerard Moreno, Sergio Garcia i Jurado anaven a buscar als tres centrals del Girona. Al mig camp Sergi Darder, Carlos i David Sánchez s'encarregaven que Alex Granell i Pere Pons no poguessin disposar de línies de passada i a mesura que anava avançant el partit el mig camp del Girona es trobava amb més dificultats per poder elaborar el joc. Les opcions passaven per poder atacar per les bandes, sobretot per la dreta. En el primer temps van destacar Pablo Maffeo i Portu, ja que ofensivament eren els encarregats de generar les accions de perill.

gols decisius. La connexió entre Sergi Darder i Gerard Moreno va ser imprescindible per poder decantar el partit a favor del seu conjunt. També van ser decisius els minuts i la manera en que van arribar els dos gols ja que a nivell psicològic van suposar un cop d'efecte definitiu pel desenllaç final. Al tram final de la primera part una falta lateral molt ben executada per Sergi Darder la va recollir dins l'àrea el golejador de l'Espanyol, Gerard va realitzar un control perfecte que li va permetre col·locar-se la pilota de manera impecable, amb la dreta va executar un tir al pal llarg sense donar cap opció per l'aturada al porter. El segon gol també va arribar en un moment important, el Girona va tornar a sortir endollat amb la intensió de buscar la remuntada, quan semblava que el ritme de joc tornava a ser pels locals una bona recuperació al mig camp la va aprofitar de nou Darder per filtrar una passada mil·limètrica a l'espai lliure, de nou Gerard Moreno amb un toc precís i de molta qualitat va superar la sortida de Yassine Bounou. El segon gol va deixar molt tocat al Girona, amb voluntat però amb menys ordre els gironins lluitaven per poder entrar al partit.

canvi de sistema. Quan el resultat ja era del tot desfavorable Pablo Machin va intervenir amb la intenció de capgirar les coses. Poc partidari de canviar el dibuix tàctic del seu equip va apostar per deixar una línia de quatre al darrera i jugar amb un 4-4-2. L'objectiu passava per buscar superioritats numèriques a les bandes, deixar de jugar amb tres centrals per situar a Olunga i Stuani com a davanters. El Girona va tornar a mostrar-se ambiciós, va arribar i disposava d'accions per poder rematar. La falta d'encert a la zona de finalització va acabar amb la paciència dels locals que davant un Espanyol cada vegada més confiat i ordenat deixaven escapar la possibilitat de poder puntuar.

diumenge, una nova final a getafe. Com que la lliga del Girona ha estat tan bona encara queden opcions que permeten mirar la setena plaça, que porta a Europa. A falta de quatre partits els gironins han d'intentar guanyar diumenge vinent a Madrid davant un Getafe a l'alça que s'ha convertit en un rival directe. La setmana ha estat dura, l'equip ha aconseguit tres punts dels nou disputats però tot i així encara està immers en la lluita que porta a Europa. Si el Girona vol seguir amb aquest objectiu haurà d'anar a guanyar al Colisseu Alfonso Pérez, una nova derrota o fins i tot un empat obligarien als de Pablo Machin a no cometre cap més errada fins a final de lliga. Ara el més important és desconnectar un parell de dies, recuperar les forces, tornar a adquirir mentalitat positiva i preparar bé el matx de diumenge vinent. No està tot dit encara, els futbolistes demostren sempre unes ganes increïbles per superar-se i per poc bé que surtin les coses encara gaudirem uns dies mes.