Miami, tan lluny i alhora tan a prop. El polèmic i controvertit derbi que La Lliga vol que es disputi als Estats Units a la segona volta porta cua; tanta, que el Barça-Girona d'ahir es va veure, en certa mesura, afectat. Jugar al Camp Nou sempre és llaminer. Més per als gironins, poc acostumats a cites de tanta envergadura com aquesta. Fa uns mesos, sense anar gaire lluny, va quedar ben clar: bona presència d'aficionats al temple blaugrana, que es van fer sentir sempre que van poder. Anit no en va ser una excepció, encara que les revolucions no van ser les mateixes. Sí, de samarretes blanc-i-vermells se'n van veure. A l'esplanada del Camp Nou i també a les graderies; a la botiga del Barça o tot passejant pels voltants de l'estadi. Però el que hauria pogut ser una presència massiva d'aficionats va quedar-se a mig camí. Les 5.000 entrades que el club de Montilivi havia posat a disposició dels abonats de manera gratuïta com a compensació del possible partit a Miami de la segona volta no es van repartir ni de bon tros. No hi va haver ni xifra oficial; poc menys de 1.300 van dir «sí, vull». I tots ells, a qui se'ls havien de sumar tots aquells aficionats que anaven pel seu compte, van enfilar cap a Barcelona per animar els seus.

La marea, això sí, va quedar ben dissolta. Dividida. Escampada. Uns aquí i d'altres allà. Difícil anar tots a una, així. Uns a Tribuna, d'altres a la graderia Lateral, i la resta a tots dos Gols. A la gàbia, allà on se sol encabir l'afició visitant, pràcticament ni una ànima. Es van deixar veure i sentir durant la prèvia. Als voltants del Camp Nou, xalant a ritme de batukada. En grup, sols, o fins i tot amb parelles o amics amb samarretes del Barça. Però amb el xiulet inicial, mutisme total. Absolut. O potser cridaven, encara que l'afició local els impedia que se sentissin els seus ànims. Ara, de ben segur que als 12 minuts es van unir a la cridòria general contra Javier Tebas. «Ves-te'n ja!», bramava la graderia. Sigui a Barcelona o Girona, el desencís amb l'actual president de La Lliga és evident. També coral van ser els crits d'«Independència! Independència!» i els de «Presos polítics, llibertat!». Els va callar Messi, que al dinou feia l'1-0. Esclatava l'estadi amb el seu ídol.