Abans que la flama del Girona s'escampés com la pólvora a tota la demarcació, majoritàriament els aficionats al futbol, a part de l'equip del seu poble o citat, solien animar i simpatitzar amb Barça o Reial Madrid. Hi havia alguna alternativa més, però aquestes eren les més generalitzades. Es manté la inèrcia, encara que cada cop hi ha més adeptes al club de Montilivi, sobretot des que va enfilar-se fins la Primera Divisió, on està col·leccionant més alegries que no pas desil·lusions. N'hi ha, però, que també s'atreveixen a ser de l'Atlètic. En tenen tot el seu dret, com qualsevol altre, però és sorprenent veure com, mentre que d'altres equips n'hi ha més, només existeix una sola penya a la província seguidora del conjunt madrileny. És la Penya Atlètica Vidreres. Una entitat que, com va fer el club al que segueixen fa uns anys amb l'arribada de Simeone a la banqueta, ha decidit deixar enrere uns anys més delicats per revifar i renéixer. Superen la trentena de socis i, mentre continuen a la recerca d'un local propi, fan tot el que poden per guanyar adeptes, viatjar a la majoria de desplaçaments i, si és possible, celebrar victòries i títols.

Diari de Girona ha conversat amb el seu president, José Antonio Nevado. Té només 28 anys i en fa pocs que va decidir agafar les regnes i recuperar la flama dels inicis, quan el seu pare, també José Antonio, fundava la penya amb uns amics cap allà el 2008. «Quan el meu pare ho va deixar, tot plegat va decaure una mica. Vaig decidit agafar-ho jo per intentar créixer i guanyar més socis». De moment n'hi ha 33. «Som pocs, però intentem fer coses, trobar-nos per veure els partits i anar als desplaçaments», afegeix. Després de rondar per Vidreres i Maçanet, ara els membres de la penya es troben al bar de la piscina de Vidreres. «Estem buscant una seu, però és difícil perquè els locals són cars i la majoria de bars, simpatitzen amb Barça o Reial Madrid».

Admet José Antonio que és «un honor» ser l'única penya de l'Atlètic de Madrid a la demarcació de Girona i també parla del partit d'aquest diumenge a Montilivi. «Ho veig complicat perquè l'equip sol afluixar després de la Champions. Som prudents, com l'any passat, que vam donar les gràcies per l'empat». Si llavors, en aquell 2-2, no s'ho van deixar perdre, aquest cap de setmana passarà tres quarts del mateix. «Una desena ja tenim entrades i alguns ja són socis del Girona, pel que tenen carnet». A part del seu equip també valora la trajectòria dels gironins. «Em sembla molt meritori el que estan fent. Tothom es pensava que això de Primera seria un any i prou, i mira...». I acaba amb un desig. «Esperem guanyar la Champions. Juguem a casa la final i això és una motivació. Amb la plantilla que tenim aspirem a tot, encara que serà ben difícil amb els rivals que hi ha pel mig...»