«Welcome to Miami». Una irònica pancarta recordant on Javier Tebas i els propietaris del Girona volien que es jugués el partit d'ahir rebia els aficionats quan s'anaven acostant a Montilivi. La pancarta estava penjada a l'exterior de l'estadi, al gol Nord, just on dinaven els aficionats en la calçotada/botifarrada organitzada pel club amb més activitats per aconseguir que, des d'hores abans de l'inici del partit, el Girona-Barça fos el que sempre ha de ser: una festa. I així va acabar sent. Més de 14.000 espectadors varen omplir Montilivi per veure com, tot i la derrota, el Girona va competir molt bé contra un Barça on el millor jugador de la història va acabar marcant la diferència amb una plàstica vaselina. Una jugada d'aquelles que va portar Jorge Valdano a definir-lo com «un jugador de dibuixos animats» i que en el partit d'ahir, a Montilivi, va arrencar els únics aplaudiments d'aficionats del Girona als jugadors visitants.

Veure les jugades de Messi és regal per als aficionats al futbol de qualsevol lloc del món, però, veure-les a Montilivi amb l'argentí havent de recórrer a la seva màgia per acabar amb la resistència d'un Girona que ahir no van poder doblegar ni Coutinho, ni un desesperat Luis Suárez, ni la rigorosa expulsió de Bernardo, encara més. Amb un jugador menys, el Girona va continuar competint de tu a tu al Barça. Assumint a cara descoberta un intercanvi de cops contra el Barça de Leo Messi enmig d'una eliminatòria de Copa contra el guanyador de les tres últimes edicions de la Lliga de Campions.

Ahir, més o menys molls per la pluja, els aficionats del Girona van marxar cap a casa preocupats per una ratxa de 8 jornades sense guanyar. 4 punts de 24 possibles. Però, conscients d'on estava el club fa ben pocs anys, orgullosos de veure com el Barça ja no és aquell club que, si mai venia a Girona, ho feia per exhibir les seves figures contra un rival d'inferior categoria. Ara, el Girona és un equip de Primera Divisió que va camí de convertir-se en el segon club més important de Catalunya i que, quan rep el Barça en el derbi català, la seva afició ho viu com una festa. Però també amb el convenciment que és possible guanyar. A la gent de Girona li agrada veure gols com els de Messi d'ahir, però, també, i a molts encara els agrada més, veure Pere Pons recuperant pilotes sense parar, Stuani no deixant de buscar el gol o l'escalenc Valery convertint-se en jugador de Primera Divisió. Un Girona-Barça sempre és una festa i el dia que acabi amb victòria local la celebració serà completa. No és impossible, però per acabar-ho aconseguint primer cal que el Girona s'asseguri continuar a Primera Divisió, Així, que en paraules del poeta, «encara està tot (la salvació) per fer, i tot (guanyar el Barça) és possible».