Hi ha clubs que es caracteritzen per tenir poca paciència. Ja sigui per la seva pròpia idiosincràcia, per l'exigència de l'entorn o per d'altres raons. L'extrem oposat el protagonitzen aquells altres clubs que, vagin bé o malament les coses, entri o no la pilota, saben esperar i anar a mort amb una mateixa idea. El Girona entraria en aquest segon apartat sense cap mena de discussió. Almenys, des que Quique Cárcel es va instal·lar al capdavant de la direcció esportiva. Ell i la plana major fa temps que confien en un mateix bloc de futbolistes, juguin a la categoria que juguin. Tant a Segona com ara també a Primera, la prioritat ha estat la de donar continuitat al vestidor, afegint només petits retocs. Va passar amb el salt de categoria, també en l'últim estiu i així s'espera que sigui durant els propers mesos. Si res es torça, la permanència no s'escaparà i la temporada vinent l'equip continuarà un cop més a l'elit. Ho farà amb moltes cares conegudes. O almenys aquest és el punt de partida. Ara mateix ja hi ha 18 futbolistes que tenen contracte en vigor. S'hi sumarà ben aviat Jonás Ramalho. El central expira la seva vinculació a finals de juny, encara que properament es farà oficial la seva renovació.

El seu cas és el que més s'està fent esperar. Les parts implicades fa mesos que van inaugurar les converses pertinents, però per una cosa o per una altra, de moment no hi ha acord. Ha estat ara, en aquestes darreres setmanes, quan les postures s'han aproximat més. Tant, que l'entesa és gairebé total. «Encara s'han d'ultimar uns petits detalls perquè es tanqui però el tema de la meva renovació va molt ben encaminat. Tant en Quique (Cárcel) com jo estem tranquils en aquest aspecte i l'acord arribarà aviat», deia el mateix Ramalho dimecres passat. Assegurava igualment estar «tranquil», centrat ara mateix en avantposar els interessos del col·lectiu, que continua immers en la lluita per la permanència: «Mai penso només en mi i soc massa ambiciós en aquest aspecte, sinó el millor per l'equip». Per tant, tranquil·litat absoluta.

Aposta pel bloc

La de Ramalho serà la sisena renovació que el club tanca aquesta temporada. Va obrir foc amb Borja García, lligat fins el 2022, abans de continuar amb els joves del filial que s'han consolidat al primer equip com ho són Pedro Porro (2023) i Valery (2023). Al gener s'anunciava la continuïtat del porter Yassine Bounou (2021), mentre que el mes següent s'encetava amb una notícia molt ben rebuda per Montilivi, quan Stuani estampava la seva signatura fins el 2022. Tots ells tenen contracte en vigor, com també José Suárez (2021), Juanpe (2022), Bernardo (2021), Muniesa (2021), Alcalá (2021), Mojica (2022), Aday (2021), Planas (2020), Pere Pons (2020), Granell (2021), Portu (2022), Lozano (2022) i Doumbia (2021).

Són tres els cedits per només aquesta temporada. És el cas d'Aleix Garcia, Douglas Luiz i Patrick Roberts, tots prestats pel Manchester City. A dia d'avui acaben contracte al juny el propi Ramalho, encara que renovarà; i el porter Gorka Iraizoz (no continuarà) i el defensa Raúl García. Aquest últim, fitxat al mercat d'hivern, va signar per només sis mesos i té un preacord per jugar l'any vinent al Getafe.

Ramalho és un dels jugadors que més temps han defensat els colors del Girona de l'actual plantilla. En dues etapes diferents (el curs 15/16 el va viure al filial de San Mamés tot sortint d'una greu lesió al genoll, acumula al club cinc temporades al club. En total hi ha disputat 149 partits oficials, pel que podria celebrar els 150, una xifra rodona, demà contra l'Athletic Club a Montilivi. Precisament, l'altre gran club de la seva vida. «És el partit més especial de la lliga per a mi. M'he criat a Bilbao i m'he format al seu futbol base. Tinc ganes que arribi el partit per jugar-lo i per tornar a guanyar a Montilivi, que ja toca». Entre Segona, Primera i també Copa, el central ha celebrat 63 victòries amb el Girona, a banda de 39 empats i 47 derrotes que completen el seu currículum.