Els adversaris s'espavilen i el girona necessita puntuar

Dificultats per tornar a guanyar a Madrid. Atlètic i Girona s'han enfrontat en cinc ocasions des que els gironins juguen a la màxima competició espanyola, cinc partits i cinc empats demostren la igualtat que ha existit quan s'han trobat sobre la gespa. Al gener l'equip d'Eusebio Sacristán va eliminar el conjunt de Diego Simeone en un partit molt complert en què els gironins van aconseguir un empat a tres que els va permetre passar ronda. Aquesta eliminatòria encara està a la memòria dels madrilenys i segur que condicionarà el joc dels locals, que no es voldran deixar sorprendre de nou. Avui s'espera un altre partit igualat, però tot dependrà de com competeixi el Girona. A unes alçades del campionat en què encara s'han de decidir els tres títols més importants de la temporada, l'Atlètic ja està fora de combat i ara l'única alternativa que els queda és lluitar per una segona plaça de la Lliga. Els gironins han jugat tres partits seguits a la capital de l'Estat i han aconseguit tres triomfs que els han permès sortir de la zona baixa de la taula. L'equip va guanyar al Bernabéu, a Vallecas i a Butarque, i tant de bo es repeteixi el mateix resultat al Metrapolitano.

Sense el duel d'uruguaians. Els de Simeone són molt forts quan juguen davant la seva afició. Al Wanda només han perdut un partit en el que portem de Lliga, el Madrid els va guanyar en el derbi madrileny. Amb només set gols encaixats en els catorze partits jugats com a locals el més complicat per al Girona serà perforar la porteria defensada per un porter que marca diferències. Oblak aporta seguretat a tota la defensa, domina molt bé l'àrea, mostra bons reflexes sota pals i és molt efectiu en les sortides. Al darrere, la línia de quatre estarà formada per futbolistes molt experimentats. Juanfran i Filipe Luis juguen de laterals, mentre que els uruguaians Giménez i Godín seran els encarregats de marcar els davanters gironins. Sens dubte que un dels al·licients més esperats del matx era l'enfrontament que podien protagonitzar Giménez i Godin contra el golejador del Girona. Stuani no podrà jugar i deixarà el seu equip més limitat en els recursos ofensius davant la millor defensa del campionat. Acostumats a veure un Atlètic amb el sistema 1-4-4-2 caldrà esperar quin onze presenta el tècnic argentí. Dissabte passat els madrilenys van guanyar de forma contundent al camp de l'Alabès i ho van fer jugant amb un 1-4-3-3. Al mig camp, Saul, Thomas Partey i Koke van formar un trivot, mentre que al davant l'aposta ofensiva passava per col·locar els tres davanters junts. Diego Costa, Griezmann i Morata van formar l'atac. Tres futbolistes que fins ara no havien coincidit d'inici en cap alineació es van compenetrar a la perfecció. La mobilitat dels tres davanters, l'intercanvi de posicions que realitzaven de manera constant i l'efectivitat de Diego Costa i Morata van provocar molts problemes a la defensa de l'Alabès.

Els de Simeone, per sota les expectatives creades. L'Atlètic de Madrid sempre s'ha caracteritzat per ser un equip molt competitiu, difícil de batre i ben estructurat a partir del bloc defensiu. Amb Simeone a la banqueta han arribat lluny a les competicions europees, han jugat finals de Champions i han aconseguit una Lliga. Enguany, amb la controvertida renovació a l'estiu del referent Griezmann, els madrilenys van composar una plantilla que aspirava a fer una bona temporada, en què l'objectiu principal passava per disputar la final de Champions el mes de juny al seu estadi. El Juventus els va fer fora d'Europa, el Girona els va eliminar de la Copa i el Barça els ha deixat enrere a la Lliga. Sense cap objectiu a la vista, l'Atlètic competirà per quedar davant el Madrid i buscarà guanyar per intentar el miracle que significa atrapar un Barça que difícilment deixarà perdre el títol.

Buscant la millora en el joc. Divendres passat davant l'Athletic Club vam poder veure un Girona de dues cares. Un equip que té moments que controla la manera com vol jugar però que desconnecta fàcilment abans de sentenciar els partits. La imatge de l'equip durant la primera part va ser molt bona. La possessió de pilota i el control van estar al nivell adequat, la solidesa defensiva va servir perquè el rival no pogués acostar-se a la porteria defensada per Iraizoz i l'efectivitat a l'àrea contrària va permetre que Stuani avancés el seu equip en el marcador. La creu la vam veure a l'inici del segon temps. Un Girona apàtic, desconcertat i sense capacitat de reacció va veure com el rival li llençava per terra tota la feina feta, i dues badades defensives en cinc minuts de diferència van sentenciar un partit que els bascos van controlar molt bé a la part final. Al Girona li costa molt mantenir una continuïtat en les fases del joc. Podem veure un equip que té la capacitat d'enfrontar-se i guanyar punts a qualsevol adversari de la part capdavantera però alhora un conjunt que no mostra fortalesa per guanyar rivals en teoria més assequibles. Per al matx d'aquesta tarda no es podrà desconnectar ni un moment, la concentració, la intensitat i sobretot la continuïtat en el joc han de mantenir-se durant els noranta minuts, ja que l'Atlètic no es fiarà d'un Girona que ja li ha portat molts problemes en tots els enfrontaments. Novament guanya importància manar en el marcador. Els madrilenys són fiables quan s'avancen, consoliden la seguretat defensiva i no tenen cap problema per cedir terreny per jugar a la contra. Si el Girona pot marcar primer, podrà condicionar el seu adversari, l'obligarà a desorganitzar-se per atacar i podrà trobar espais per plantejar accions ofensives. En cas contrari cal tenir calma, mantenir-se dins el partit, aprofitar les ocasions i defensar com a bloc la qualitat individual i col·lectiva d'un Atlètic que té futbolistes de molta qualitat.