Temps era temps, i durant una època llarga, el futbol va estar impregnat de romanticisme. Els més grans recordareu els temps del Marcador simultáneo Dardo, aquell retall del diari del dia que portàvem a la butxaca i que consultàvem a cada moviment que hi havia (camises IKE 2-0) aleshores consultaves i resultava que camises IKE era el partit Real Societat - Sabadell. Això ho vaig descobrir quan de nano anava a Vista Alegre de la mà del meu pare.
Més tard la ràdio va envair els camps de futbol. El Carrusel Deportivo de la cadena SER, on l'ínclit José María García connectava en directe amb els estadis (recordeu allò del G ooooool en las Gaunas, amb el consegüent bip, bip, bip) i amb un grup de comentaristes i entesos en la matèria, com per exemple el nostre estimat Mingu Balmanya amb la frase que el va fer famós. Aquell «completamente de acuerdo, Jose María». El dia que van despenjar el marcador simultani, es va acabar l'època romàntica del futbol. En aquells temps l'equip vegetava en el pou de la Tercera Divisió i era de tots els socis que en les assemblees corresponents votaven les decisions que afectaven el club.
Els anys han passat i la situació ha canviat radicalment. Vàrem assolir l'ascens a Segona A i amb aquest va arribar el futbol professional i l'obligada conversió en societat anònima esportiva (SAD) producte d'una legislació molt discutible, i ara en revisió. Davant la impossibilitat i/o negativa de la societat civil gironina per cobrir el capital social i per assegurar la viabilitat del club, es va recórrer a accionariat de forani.
Amb l'entrada del nou accionariat el club s'ha anat professionalitzant. L'augment milionari dels drets televisius, amb el consegüent canvi d'horaris pensats per als espectadors televisius del país i d'arreu del món, la televisió és qui mana per damunt dels socis dels clubs. I aquests s'han convertit en empreses i han de tenir en compte moltes variables on malauradament el soci pinta ben poc, perquè ni voten per elegir el president, i els ingressos s'han convertit en una partida molt secundària per l'economia del club. Aquest és un tema molt recurrent i del qual parlem molt a les trobades i seminaris que els presidents de les diferents federacions de penyes fem periòdicament, perquè ens afecta i preocupa a la gran majoria.
Hem de trobar la fórmula de fer entendre als clubs que, malgrat que no siguem la part important del negoci sinó una part molt ínfima del pastís, som els que donem la vida i l'esperit i que si no fos per la passió que hi posem, el futbol no seria el mateix, i que malgrat les declaracions sobre la bona salut de les relacions entre les aficions i els seus clubs respectius, s'han de potenciar molt més, i anar molt més enllà de bones paraules i de declaracions de bones intencions. Nosaltres hi pensem dedicar bona part dels nostres esforços.
