Des de la Penya Gironina Vall de Llémena, de nova creació, no ens sentim legitimats com per parlar del passat, de la història de les Penyes del Girona. Amb tot respecte ho deixem per a gent com l'amic Joan Porxas que molt encertadament va escriure en aquest racó fa uns dies. Juntament amb la Som-hi Girona del Pla de l'Estany i els Esquenapelats de l'Escala, som les darreres Penyes oficialment reconegudes pel Girona, i ja en són un total de 19.

En aquest present, ens hem sumat a les penyes que han viscut el Montilivi de ciment, el que no tenia graderia de preferent. Hem passat de la nostra presència esporàdica per veure algun amic o conegut que jugava a l'equip, o convidats per veure algun partit, a no perdre'ns cap partit a casa si no és per força major, a acompanyar l'equip en alguns desplaçaments. Ho hem fet impulsats per la trajectòria d'un equip que amb les seves actuacions ha omplert mica en mica els nostres cors de blanc i vermell. La tornada al futbol professional, la trajectòria escalant graó a graó a Segona Divisió A, també les patacades de quedar-se amb la mel als llavis i, finalment, el preuat ascens a Primera Divisió.

I hem vingut per quedar-nos, per sumar. Per posar el nostre granet de sorra, donant suport al nostre equip, deixant-nos la veu a la graderia mentre els jugadors es deixen la pell a la gespa. Per contribuir a què el club creixi, que mica en mica es consolidi aquest gironisme que està sembrant per les nostres comarques. Hem vingut perquè els nostres nens porten amb orgull la samarreta del Girona, perquè els cromos més preuats són els de Pons, Granell, Bono, Portu, Stuani... perquè se saben tots els jugadors, els titulars, els suplents. Perquè coneixen qui és el president, qui és el secretari tècnic. Hem vingut perquè els grans estem orgullosos de ser de Girona, de ser del Girona FC.

Aquest ha d'estar el nostre futur, tots aquests nens amb les seves samarretes, amb les seves cares pintades, renovant el seu carnet infantil pel d'adult. Portant als seus fills també a l'estadi de Montilivi. La consolidació d'aquest equip a la categoria, la consolidació de tota l'afició animant. La consolidació del club com a tal. I la de totes les penyes, des de la Immortal fins a l'esquenapelats actuals, esperant que siguin moltes més les que ens acompanyin. Amb aquestes eines, farem les feines! I en clau de futur, permeteu-me somiar amb què un dia es demani a l'afició visitant que ha d'esperar als seus seients amb un correcte anglès, francès, alemany o italià...

Però per aquest futur llunyà cal una última empenta al proper! Més que mai des de la nostra penya i des de totes les que formem la família del Girona FC farem pinya perquè aquest pilar que s'està construint no faci llenya! Que sonin les gralles, que el castell s'esta aixecant! Endavant Girona!