Encara és aviat per aventurar-se a dir, sense equivocar-se, que el 2019 passarà a la història com l'any en què el Girona va baixar de Primera a Segona Divisió. Ara per ara, el camí és aquest, però ni de bon tros el descens és matemàtic. L'equip encara té opcions de permanència i quatre partits per davant per així justificar-ho. El que és del tot cert, això sí, és que aquest any no li prova, ni de bon tros, al conjunt de Montilivi. És una mena d' annus horribilis en què gairebé tot li surt del revés. Si el 2018 es va tancar amb perspectives optimistes i uns números que feien prou patxoca, aquests primers mesos del 2019 són per oblidar. Un veritable malson que ha deixat als gironins a tocar del precipici i amb pocs arguments per pensar que se'n sortiran.

Més que per les sensacions, que també, el que així ho explica són els números. Els pitjors de tota la Primera Divisió des del mes de gener fins ara. Un any natural que va camí del desastre per culpa d'un botí més que escàs, amb moltes més desil·lusions que no pas alegries. Perquè el Girona, en aquest any natural, ha sumat només 12 punts de 51 possibles a la Lliga. Això vol dir que s'ha adjudicat el 23,5 per cent dels punts en joc; per tant, menys d'una quarta part. Poquíssims. El balanç és bastant pobre. De 17 partits n'ha guanyat tres. Tots ells a fora, perquè justament avui fa sis mesos que la victòria no es queda a Montilivi. S'ha imposat als camps del Reial Madrid (1-2), Rayo Vallecano (0-2) i Leganés (0-2). I prou. Maquilla un xic aquesta estadística els tres empats que ha esgarrapat: 2-2 al camp del Llevant, un 1-1 a casa amb l'Alabès i el 0-0 davant la Reial Societat també a l'estadi.

La resta, tot derrotes. Fins a 11 patacades, que es diu ben aviat. S'ha perdut amb el Betis (3-2), Barça (0-2), Eibar (3-0), Osca (0-2), València (2-3), Athletic (0-2), Atlètic (2-0), Espanyol (1-2), Vila-real (0-1), Celta (2-1) i Valladolid (1-0). Durant aquests últims mesos, els d'Eusebio han sigut capaços d'enllaçar quatre i fins a sis desfetes de manera consecutiva. Les pitjors ratxes de resultats que se li recorden a l'equip des que milita al futbol professional. Agreugen encara més tots aquests números els 17 gols a favor i els 27 en contra. En fa pocs el Girona; és el tercer que menys en marca de tota la categoria.

La Copa tampoc hi ajuda

Si fluixos són els números a la Lliga, encara pitjors a la Copa, on tot i això es va escriure una pàgina que passarà a la història. Un parell d'eliminatòries ha disputat l'equip en aquest 2019. Totes dues d'alçada i amb cap victòria per recordar. A vuitens, un parell d'empats: 1-1 i 3-3 per eliminar tot un Atlètic de Madrid. Els quarts ja van ser una altra història. Dues derrotes a mans del Reial Madrid, que va passar a semifinals gràcies al 4-2 del Bernabéu i l'1-3 de Montilivi. Si tots quatre partits s'afegeixen als de Lliga, el balanç general fa encara més mal als ulls. En el que va d'any natural, el Girona ha disputat 21 partits oficials. Només n'ha guanyat tres i ha sumat cinc empats. Perquè els 13 restants han acabat amb derrota.

Quatre oportunitats hi ha per intentar millorar un xic aquests guarismes. Encara que si s'agafen com a referència els duels de la primera volta amb els rivals que resten perquè s'acabi la Lliga, el got no s'acaba de veure gaire ple. El Girona encara s'ha d'enfrontar amb el Sevilla, Getafe, Llevant i Alabès. Aquesta temporada encara no ha estat capaç de guanyar a cap. Al Pizjuán va perdre per 2-0, mentre que amb la resta l'únic que va fer és esgarrapar empats: 1-1 amb els madrilenys, 2-2 a València i 1-1 amb el conjunt basc. De repetir-se la història sembla poc probable que tres punts siguin suficients per salvar la categoria.