«L'important és el Girona, que l'equip se senti fort. Respecto totes les opinions, aquesta setmana m'ha ajudat a créixer com a entrenador i com a persona». Així responia ahir Eusebio a una pregunta sobre la comparació entre els xiulets cap a ell, quan es va sentir al seu nom per la megafonia en el moment d'anunciar les alineacions, i el posterior suport incondicional cap a l'equip dels 11.281 espectadors que ahir van deixar clar que Montilivi, l'afició del Girona i la ciutat volent continuar sent de Primera Divisió. Veient-se contra les cordes, Eusebio va anar a la guerra amb les seves idees, deixant de costat la línia de tres centrals per jugar com ell creu: amb quatre al darrere i reiterant en l'aposta per Douglas Luiz de pivot defensiu. I li va sortir bé, perquè l'equip va respondre. Futbolísticament i, sobretot, per cor. Perquè Pere Pons, Àlex Granell o Marc Muniesa no volen veure com el privilegi de jugar a primera al costat de casa se'ls escapoleixi de les mans o perquè Cristhian Stuani no vol haver de moure la seva família ara que ja han tastat la qualitat de vida de les terres gironines.
Montilivi va empènyer ahir el Girona cap a la permanència just quan l'equip caminava més a prop que mai del precipici. La gent va animar oblidant-se, després de la xiulada inicial, d'Eusebio, de la patacada a Valladolid i de quatre mesos de decepcions a Montilivi. La gent del Girona, tant la que fa dos anys que gaudeix del futbol de Primera Divisió com la que va veure a l'actual president Delfí Geli marcant gols a Tercera Divisió en un Montilivi ple de ciment i males herbes, va marxar ahir cap a casa orgullosa del seu equip. Per la victòria, però, sobretot per veure com Pere Pons, encara que no tingui la tècnica de Banega, lluita cada pilota com com si fos la darrera cosa que hagués de fer en aquesta vida. I darrere de Pere Pons, la resta de gironins que tenen clar que el seu futur futbolístic a Primera Divisió passa perquè Girona segueixi sent una ciutat de la màxima categoria. La imatge d'Àlex Granell amb rampes en els minuts finals del partit, de Muniesa tallant pilotes amb fúria o d'un jove de L'Escala, Valery, rendint com no ho han fet reforços forans tornaven a la fe a l'afició local. També la fam de Portu perseguint passades a l'espai, la motivació de Borja García a l'hora de baixar a pressionar o, fins i tot, la implicació de Douglas Luiz en la feina de recuperar pilotes. Menció a part, la lliçó de Cristhian Stuani barallant-se amb els centrals, baixant pilotes, provocant faltes per guanyar temps... Els crits de «Uruguaio, uruguaio...» es varen sentir més d'un cop ahir a Montilivi en el tram final del partit. Aquells minuts en què entre els aficionats gironins, qui més qui menys, hi havia qui tenia calfreds pensant en el possible gol de l'empat del Sevilla. Un gol que no va arribar mai perquè entre el magisteri de Stuani i el mal cap de l'argentí Banega, expulsat per agredir Pons, el partit es va anar apagant. Alegria a Montilivi que, d'aquí a 15 dies, es tornarà a omplir contra el Llevant en una altra final per seguir sent de Primera.
